Ball de Torrent

Quique de Troia, capítol III.

Dilluns passat, Sid Lowe, en un extens article publicat en The Guardian va internacionalitzar els problemes que està vivint Quique en el sé del Atlético. Citant fonts del vestidor el periodista anglès, habitual col·laborador en algun mitjà esportiu nacional, plasmava el rebuig generalitzat que profesa el planter cap a l’entrenador, relatant a continuació els nombrosos incendis provocats en cadascuna de les instàncies de l’entitat matalassera. Una notícia laxa comparat amb el cru i fred anàlisi que setmanes enrrere va il·lustrar Elías Israel per a elconfidencial.com, sengles decàlegs podrien ser acusats de plagi, ja que reflecteixen amb tot luxe de detalls situacions que ací hem viscut de primera mà.


Eestos documents haurien de ser de lectura obligada per aquells que després de l’aparició mariana esdevinguda en la ciutat d’Hamburg al maig de 2010 van copar la premsa valenciana de propaganda arribista enaltint les virtuts del ex del Pegaso, fent reclam sobre els drets dinàstics de la banqueta de Mestalla. Pot ser que a tots eixos la vergonya (en cas de tindre) els faça una visita dissabte que ve a partir de les nou, just quan un possible triomf del VCF es convertisca en l’excusa perfecta que busca Gil Marin per a signar la que seria tercera destitució consecutiva en la carrera de Sánchez Flores.

Qualsevol escriptor crític que tinguera la voluntat de realitzar una biografia sobre el pas del tècnic madrileny per les banquetes d’elít trobaria problemes seriosos a l’hora d’elaborar un relat que no caiguera en la redundància. Ja que en el seu periple elitista, don Enrique ha repetit fins a les ultimes conseqüències defectes, virtuts, filies i fòbies, soles deixant com tret diferencial els cognoms de tots els seus enemics. De Carboni a Rui Costa, del Benfica a Madrid, de Mata a Forlán… i tire perquè em toca.

La gent de temps lliure en un exercici d’arqueologia internatutica pot trobar encara en els fòrums portuguesos els serials del incrit amb el director esportiu benfiquista, amés d’alguns nombrosos toms poètics dedicats amb amor cap a la seua figura. Fins i tot si es fa ús de perseverança es trobarà un article satíric on Flores és titllat “d’incapaç”. Però com el temps és or, per a aquells que agraden del joc directe, poden visitar en un afamat fòrum atlètic un entretingut post que respon al titol de “Quique Vete ya”, lo qual és just avisar que fer lectura d’este tema pot fer-te presoner d’un bucle, ja que no hi ha critica, retret o defensa, que no coincidisca en defecte i forma amb les escrites durant la seua etapa de valencianista.

La situació ha fet que en plena ratxa triomfal de l’equip i amb la deessa fortuna de cara, visitem el Calderón estant el coll del seu entrenador en joc, un al·licient més per al partit del pròxim dissabte. Amb tals aliats fins a és possible que la rígida norma emerista de no guanyar en camp gran salte per l’aire, creant-se el plat fred idoni per a que els centenars de desplaçats que viatgen al Calderón li servisquen a Quique la seua cançó favorita.


El Quote

Comentari publicat per “Toxicosmos” en el foro de “Colchoneros.com” el 11 de gener, després de la derrota per 4-1 del ATM en Alacant: [“este foro trata exactamente igual ahora mismo a Quique que foroche hace tres años”]

10 comments on “Quique de Troia, capítol III.

  1. Pues no se yo que nos conviene: Si ganarles y seguir sumando y Quique a la calle o que Unai siga con su racha triunfal, y palmemos, y eso sirva para que Quique siga haciendo su labor destructiva más tiempo en Madrid

  2. No se si valoramos lo que tenemos (Emery) viendo casos como el de Quique, que allà donde va ejerce de caballo de troya.

    Lo del Atlético es muy cómico. Están exactamente igual que aquí en 2008, matando a Gil y Cerezo y de postre hasta el gorro de Quique, Pitarcht y sus tonterías.

  3. No creo que la situación del atlético sea justa atribuírsela a Quique en todo su esplendor. Es cierto que tiene un incendio en el vestuario, que se ha enfrentado con más de dos jugadores importantes y que tiene un enfrentamiento soterrado con Pitarch y Marin.

    Pero la situación del club tampoco ayuda. En ese confidencial de Elias Israel dice que Gil notificó a la plantilla que estan todos en venta y que se irán si llegan ofertas buenas. Algo similar a lo que provocó aquí aquella portada de Super de “Se venden”.

    Es todo un pupurrí un tanto estraño. Aunque si es verdad que en el inicio de campaña, antes de todo esto y de las ventas, el Atlético ya tenia problemas y Quique con sus jugadores. Tiene pinta de que el resultado habría sido al menos parecido, pero no tan sangriento como lo es ahora.

  4. Mi opinión es que Quique no sirve para entrenar, O al menos no a un grande o semigrande como Atlético.
    Es demasiado cagón y barraquero además de tener la insana costumbre de enemistarse con determinados miembros de la plantilla que no le ayudan. Es una pena porque el tipo no me cae mal y además creo que entiende bastante de fútbol a la para que se expresa muy bien. Para mi es un excelente analista táctico pero no sirve para aplicar su futbol al equipo

  5. Si algun dia canvia serà un bon entrenador. Però crec que s'ha pres massa en serio això d'estar apadrinat per Di Stefano i va de sobradet per ahi.

    A vore si el tirem el dissabte, ens vengem de la mamella de Zigic, d'ell, dels atracos en el calderón, i enviem al faronito a casa per a que recapcite sobre la seua soberbia.

  6. Y si dejamos ya el tema?, al final nos vamos a pasar la vida hablando de él, porque no va a dejar de entrenar. Se irá al Sevilla, al Zaragoza, o al sebastopol, no podemos pasarnos la vida acordandonos de lo cabrón que fue.

  7. Perquè no? Quique es la figura mes perjudicial a nivell esportiu de la historia del VCF. D'aquells “polvos” venen estos “lodos”.

    Jo admitisc que no puc amb ell, i quan trobe l'oportunitat li arree. Però no devem d'oblidar la fractura que va provocar tant en l'entorn amb els seus aliats mediàtcis com internament.

  8. más que Koeman , Miguel Angel Ruiz o el bailarin? venga va.

  9. Home, “de la història del VCF”? Te n'has passat una miqueta, no? 😀

  10. Jo amb quique no puc ser objectiu ni “bona persona” li tinc prou tirria XD

    deixem-lo dels ultims 20 anys XD

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s