Mi Querido Tiburón.

Naix un VCF acadèmic.

Aquell manit dit del “ja està tot inventat” adquireix amb freqüent assiduïtat un gran significat. De fet el món de la publicitat no és més que la repetició de velles formules creades en els albors de la indústria, soles que han estat adaptades als temps i necessitats actuals. El que venia en 1910 segueix en vigència, però a diferència de fa un segle el suport publicitari no es limita a un cartell il·lustrat en la porta d’una botica replet de grandiloqüents slogans – “compre la meua beguda i trobarà la felicitat”- sinó que conta amb un anunci de soles uns minuts en els majors centres comercials de la nostra era, que no són altres que les televisions.


En l’actualitat les empreses esportives caminen llescant-se els sessos a la recerca de noves vies d’ingressos per a plantar cara a la costosa activitat diària en la qual s’ha convertit el futbol modern. Ja és una pràctica estesa, encara que no generalitzada, les accions per a l’explotació dels estadis, tant en actes socials com esportius de tota índole. Una novetat que va nàixer en USA en els anys cinquanta i que va creuar amb promptitud el toll per a arribar Europa una dècada més tard, caent de forma gradual en l’oblit fins al seu total abandó. Potser els més majors recorden vetlades de boxa en Mestalla, carreres o fins i tot espectacles de motor, escenes que eren habituals en els recintes futbolístics europeus a meitat del segle passat.

Hui dia les mateixes activitats que van ser oblidades fa més de tres dècades s’estan desenvolupant en els diferents arenes dels clubs punters del món. En l’estadi del Ajax es celebren partits de bàsquet, concerts d’òpera o fins a representacions teatrals, i en l’Arena auf Schalke són comuns els espectacles d’esport extrem i partits d’hoquei gel, entre moltes altres coses. Encara que potser, el més exitós siga el de l’Arsenal, on de forma diària s’organitzen exposicions fotogràfiques, presentacions cinematogràfiques, ponències i conferències de tot tipus entre les entranyes del Emirates. Oci alternatiu pel qual les societats esportives obtenen suculents ingressos a través de la creació de les seues pròpies empreses. Recentment el FC Barcelona va estrenar el “Nou Camp experience” adaptant-se al model que va iniciar el València en la nostra lliga amb VCF-EVENTS, pel qual posava al servei de l’aficionat el seu estadi per a la celebració de banquets, comunions, conferències, congressos i tota classe activitats que tingueren cabuda en del vell coliseu de l’avinguda de Suècia. A pesar de la pomposa novetat local, no es tracta més que de la recuperació de lo que varen començar a aplicar les franquícies de les grans lligues nord-americanes durant el passat segle i que amb fí encert han dut amb especial mestratge a un estadi superior.


Però el València, a través de la seua fundació, ha donat un pas més enllà en la socialització de la seua marca i en l’aprofitament de les seues instal·lacions. Baix la denominació “The Academy” el club ha obert les seues portes al món de l’educació privada i la formació esportiva. Una escola d’ensenyament on no soles impartirà coneixements, oferint oportunitats educatives de primer nivell, a més, el projecte s’ha convertit en un gegantesc departament de recursos humans del que poder traure profit formant als seus propis professionals. Este complexe educatiu compta amb cursos en diverses branques: màsters en gestió esportiva, organització de clínics, diplomatures en comunicació… Una formació que no soles inclou el tracte amb els avanços tecnològics – compta amb aules virtuals – sinó que a més cap la possibilitat que els seus alumnes accedisquen a beques per a estudiar a París en la prestigiosa escola de negocis AMOS (escola de comerç e indústria esportiva) , i tot, baix l’homologació de la Universitat de València.

Innovació? Molts podran dir que esta iniciativa ja l’apliquen alguns clubs, altres potser dirán que és una novetat del món modern. No obstant això la història ens pot deixar badallant al comprovar que una idea tan novedosa com “The Academy” troba el seu passat docent en la pròpia institució. A meitat dels anys setanta Alfredo Ruiz Ferrandis en el seu càrrec de director de les seccions esportives va iniciar de forma esporàdica una sèrie de ponències en recerca de la professionalització de l’esport, proposant i estudiant millores en els seus mètodes de treball en nom d’un rendiment esportiu més competitiu.


Un germe que apenes uns mesos després va servir com excusa per a la creació del “Centre d’Estudis Esportius” , del que Alberto de Miguel va ser el seu primer director. Aquell centre va náixer amb un esperit divulgador – arribant a contar amb un departament d’història i estadística – sense més fi que difondre, aprofitar i estudiar la cultura esportiva de l’entitat. Un centre on esportistes i socis podrien formar-se i realitzar estudis sobre dret i medicina en les seus vessants esportives i en un sens fi més de matèries, inclús podent aconseguir la formació suficient per a treballar de secretaris en algun dels equips vinculats a l’entitat. Una eina en mans de divulgadors i estudiosos per a benefici propi.

La vocació altruista amb la qual va nàixer el centre del senyor Ferrandis ha derivat gràcies a les vicissituds modernes en un model de negoci, una via de finançament a través de l’educació en el món del futbol. Encara que no tot es centra en aules i en diplomes. L’acadèmia també serveix com font d’ingressos gràcies a la utilització de les instal·lacions esportives. Una de les formes de traure-li rendiment a Paterna és a través de VCF-Training, un dels paquets que integra l’acadèmia, aunant despatxos amb camps d’entrenament. A través d’esta ultima, aquells equips professionals, amateurs o d’empreses que vulguen perfeccionar els seus mètodes d’entrenament podran acollir-se a algun dels diferents programes especialitzats amb els quals conta el centre: Basic-Sport , Premium o Wee-kend. Els dos primers no soles estan a la disposició de clubs locals o nacionals sinó també estrangers, on trobaran allotjament a pensió completa durant un període de fins a sis dies.

A través de la seua pròpia historia el València ha parit una formula d’ingressos de la qual apenes n’hi han notícies en el món del futbol. No almenys en estes circumstàncies. El més semblat a “The Academy” resideix a Amsterdam, on l’Ajax dins del seu centre de formació conta amb la seua pròpia escola d’entrenadors, de la qual fa ús, contant en el país tulipà amb un alt prestigi. Igualment el Milan-Lab gràcies una prestigiosa xarxa de beques ajuda als professionals de la fisioteràpia i educació física a completar la seua formació. Esta idea, potser nascuda de la crisi, en el seu afany d’obtindre finançament per al pagament dels crèdits pertinents, situa al VCF un pas per davant de la resta de clubs en la indústria del futbol, erigint-se així per primera vegada, en avançada d’un model que pot aplegar a ser exitós.

The Academy – Cursos

Escola d’idiomes: aprenentatge de l’espanyol. Aules virtuals, també s’estudiarà història del VCF. Destinat a professionals i estudiants desplaçats.
Coaching esportiu: destinat a directors de grups, entrenadors i esportistes. Mètodes de superació personal, potenciar virtuts, i superar moments d’estrès i bloqueig.
Curs d’Entrenador: Contarà amb la presència d’entrenadors de l’escola del VCF i amb la col·laboració de J.L. Oltra. De moment soles està destinat al carnet de futbol base.
Esport i Desenvolupament: programa dirigit per a professionals, ONGS, fundacions e institucions publiques que vulguen trobar en l’esport una via de desenvolupament social e integració.
Dret esportiu: curs especialitzat en el dret esportiu. Negociació de contractes publicitaris i laborals en el futbol d’elit…etc
Gestió ambiental: Indicat per a responsables i gestors d’instal·lacions esportives, recursos i tècniques per a optimitzar l’explotació ambiental dels recintes esportius. Curs impartit per enginyers forestals i en gestió ambiental.

The Academy- Universitat i Postgrau (Universitat de València)

Màster en gestió d’entitats esportives: Organització d’esdeveniments, gestió d’entitats esportives, fundacions..etc L’alumne rebrà una beca per a estudiar a París en la prestigiosa escola de negocis AMOS.
Diplomatura en comunicació: S’especialitzarà als professionals de la comunicació en la gestió de gabinets de comunicació i prefectures de premsa, estratègies comunicatives..etc Contarà amb practiques en dies de partit ACB amb el Power Electronics València i en el València CF.
Història del VCF: Curs impartit per Alfonso Gil sobre l’estudi i coneixement de la història del club
Seminaris i conferències: s’impartiran seminaris i conferències de diferent índole vinculats amb el món de l’esport i tota la seua maquinària: gestió, màrqueting, comunicació…etc.

The Academy – VCF –Training

Basic Sport: sessions d’entrenament amb tècnics del VCF destinats a clubs professionals o amateurs. Pla d’entrenament personalitzat, allotjament amb pensió completa. Inclou Tour per Mestalla i eixides d’oci per València.
Premium Sport: Sessió de perfeccionament i desenvolupament tècnic per a equips, a triar durant tres o sis dies, amb un mínim de dos sessions per dia. Allotjament amb pensió completa.
Week-end Sport: grups d’amics o equips d’empresa, entrenament i partit en la ciutat esportiva. Inclou Tour per Mestalla.
Un dia en el VCF: grups de 25 persones (escoles i públic en general) , conèixer per dins el funcionament de les instal·lacions del VCF.
Clínics: el club es posa a la disposició d’entitats vàries per a organitzar clinics en les seues instal·lacions, així com desplaçar-se a qualsevol punt d’Espanya o el món juntament amb els seus professionals per a impartir-los.


2 comments on “Naix un VCF acadèmic.

  1. Pillgrim

    Increíble, bueno saber que vamos a pagar el crédito de la fundación a base de cursos y masters que cuestan 5000 euros.

    Me pareceria una idea genial si saliera beneficiado el club, pero esto es para pagar la fundación sus tropelías y engaños.

    Ya podrían tener “ideas buenas” para acabar el estadio, por ejemplo, y ganar más dinero explotando todos sus recursos.

  2. las academias de estudio privado son un timo, no sirven para nada, no enseñan nada, y son deficientes en su metodo.. pero se forran a ganar pasta.

    Lo de los masters me parece buena idea. Lo de alquilar paterna no se yo.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s