Mi Querido Tiburón. Retalls de premsa

A que olora el màrqueting?

Fa unes setmanes el que fora responsable de la parcel·la en el València es va destapar amb una interessant entrevista en els braços de ManagingSport, magazine especialitzat en la indústria esportiva. Les paraules de Molinero confirmen moltes situacions contades sobre la greu carència estructural dels clubs de la LFP, especialment les del VCF. Este assumpte en una SAD ha de ser qüestió d’estat. El club ha tingut la sort en els últims temps de contar amb grans noms en la parcel·la, sent tots ells ignorats i ningunejats per instàncies superiors, encara que en alguns casos, com el de Molinero, van ser víctimes de les circumstàncies.

Les entitats futbolistiques han de ser conscients de la importància d’este assumpte en l’esport modern. Igual que el president de Coca-cola hui dia ja no està pendent d’on col·loca els excedents de producció – com és feia fa 40 anys – un dirigent d’un club de futbol tampoc ha de perdre el seu temps en els mitjans de comunicació parlant d’assumptes més propis del Director Esportiu, i molt menys, immiscuir-se en allò que ignora completament, com és tradició en l’esport professional autòcton. En la pròpia entrevista, JPM sentència resumint a la perfecció una dècada de màrqueting en el club:

“El Pla Estratègic que vam fer en el València CF era fins al 2014 i estic convençut que era el que calia fer. En eixe pla realitzem un estudi en profunditat del mercat del futbol europeu i vam arribar a una sèrie de conclusions. Una d’elles era que el València havia de ser el tercer club d’Espanya amb diferència, darrere del Barca i del Madrid. Em recorde que em deien que estava boig, que em deixara de dir ximpleries i que em dedicara a trobar anunciants que era el que havia de fer. Vaig dir el que realment pensava i hui ho seguisc pensant. El Pla Estratègic, d’unes 200 pàgines, segueix en algun calaix del club. No sé si algun dia algú ho utilitzarà, però ahi quedava reflectit el que jo pense que calia fer. Calia construir a llarg.”

El calaix, eixe gran habitacle, culpable que el VCF no haja crescut tot el que hauria d’haver-lo fet des de l’any 2000 . !Isquem del calaix d’una vegada!

3 comments on “A que olora el màrqueting?

  1. Al fin alguien que piensa como yo: el modelo del fútbol europeo no es sostenible. Las ligas americanas de béisbol, fútbol americano, baloncesto, hockey: ¡SÍ! ¿Es tan difícil de entender?
    Magnífica entrevista y un gran post. Deberías enviárselo a Damià Vidagny.

  2. ha treballat amb ell, supose que sap perfectament com està el tema. El gran problema es que els clubs de futbol (parlem dels nostres que continuen en l'edat mitjana, menys Madrid i Barça (que també ho están comparat amb altres) ) no creuen.

    La LFP s'ha quedat parada en 1996.

  3. Pillgrim

    En su entrevista se contesta él solo: “teniamos que construir algo a largo”

    En el fútbol no existe el largo plazo, y esa es la principal razón de que la liga española esté tan subdesarrollada respecto a otras, que aqui no hay ningún plan, ni se mira por la empresa a largo plazo, ni se trabaja sobre la marca y su futuro.

    Es club de fútbol amateur puro y duro, y eso hace que lar urgencias y las prioridades sean el domingo a domingo, les importa tres pitos lo demás. Así nos va, con un campeonato con 23 clubes en concurso de acreedores por no saber construir proyectos a largo plazo y vivir con ansiedades.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s