Ball de Torrent

L’audiència captiva.

En la LFP mana la televisió, un entramat d’interessos perpetu que es regeix pels inescrutables camins dels diners. Difícilment els clubs xicotets, dependents dels excedents dels grans i de les operadores de TV, van a plantar cara a aquells que els donen de mejar. I són molts vots en una assemblea. Per això, esperar – excepte intervenció de l’estat o esclafit de la bombolla televisiva – un model de repartiment diferent és mera quimera.

Utilitzant dit segur de vida cal rendibilitzar 284 milions d’euros de despesa en dos contractes totalment fora de mercat. Únics en el món. I això s’aconsegueix gràcies a que els tentácles de Mediapro estan bé estesos, ja que no soles exerceixen de mecenes en LaSexta, sinó que la seua productora també factura amb la práctica totalitat de tv públiques del país, sense tallar-se, a concedir prebendes polític-econòmiques de tota classe. De fet, el famós programa “España Directo” de TVE (que ha batut registres d’audiència) va ser produït per l’amic Roures, que gràcies a la falta de diners de RTVE, ha dut al producte a estampar-se en la seua cadena insígnia.

Amb anterioritat, vist el negoci de la F1 i el boom alonsista, li va furtar el gran circ a Telecinco amb les mateixes arts que va dur a la productora a deixar sense futbol a Sogecable: fent saltar la banca. Encara que ningú – com era previsible al encarir el producte – va licitar per fer-se amb el els drets de la competició que gestiona Ecclestone. Sense benefici que dur-se a la boca es va optar per consagrar a la cadena del sis, reduint riscos i despeses de producció, cedint importants paquets a les TV autonòmiques. El sucós negoci dels cotxes li ha eixit per la culata, apenes ha recuperat l’ inversió, i les audiències, sense el ganxo d’un Alonso triomfal, són més aviat discretes.

Els del “viva el fútbol gratis” que un dia van apaludir la ruptura de l’estatus-quo que ens va deixar la millor època en la història de la lliga, on es podia veure al Celta de Vigo guanyar en el Bernabéu i col·locar-se líder en la jornada 19º, va ser el seu principal braç armat. Una aliança estratègica consagrada amb el naixement de Marca TV, cadena que no tindria sentit sense l’impuls del grup Mediaproducciones, principal impulsor de la idea per a donar cabuda el seu segon capritx deficitari: El futbol. On no soles gestiona les retransmissions, si no que compta, al tindre el monopoli, amb el dret de distribuir els resums i accessos als estadis de futbol per a captar imatges dels partits.

Tenint mà en la totalitat de les cadenes televisives i contant amb el recoltzament d’un diari -enfrontat a PRISA des de la seua matriu – UNIDAD EDITORIAL (El Mundo) – amb més de dos milions de lectors diaris, rendibilitzar una despesa de 284 milions d’euros resulta moderadament senzill. La dictadura mediàtica, agitada amb un augment de tensió entre dos rivals acèrrims a força de fem informatiu i retrets més propis de barri baix, aconsegueixen que el consum augmente i l’interès cresca, obligant a la competència a pujar-se al carro si no volen perdre el seu tros del pastís, un efecte dominó que ja ha inundat les nostres vides.

Davant tal al·luvió de critica ciutadana es justifiquen amb audiències i vendes – “és el que ven, és el que donem.” – Algunes cadenes de televisió no dubten, amb especial rapidesa, a enganyar als “seus clients” al cacarejar les audiències de determinats equips després d’emetre un encontre per a evidenciar així lo bé que ho estan fent – “veuen, com açò és el que vol la gent” – encara que la seua “veritat” amaga un component macabre, ja que silencien les de la resta d’emballums sospitosos que molesten a l’hora de fer rendibles dos contractes unflats, no siga cosa, que el seu principal argument quede per terra.

Una evidència: L’ens públic no va tardar en publicar en el seu informatiu de més audiència, el de la nit, que el Barcelona-Rubin Kazan de la Champions havia arribat a 4,5 milions d’espectadors. Tota una demostració de força sobre qui mana en l’audiència espanyola. Encara que, curiosament, la mateixa televisió va arribar a una xifra similar unes setmanes més tard, ja que el València-Rangers que va emetre RTVE feu un registre de 4,3 milions, fita que mai va ser venuda en l’informatiu de les 21 h, tal vegada, perquè dos-cents-mil espectadors menys bé justifica el tracte de favor cap a dos determinats equips.


Encara que el mateix ens aplegá al seu zenit en la fase per eliminatòries. El Shakhtar-Barça va ser vist per 6,5 milions de persones, mentre que el Lyon-R Madrid va estar prop dels vuit. Guarismes prou allunyats dels 6,2 milions d’espectadors que va arribar a tindre el València-Schalke. Mai sabrem l’audiència que haguera tingut l’enfrontament davant el Man.Utd en TVE ja que va ser relegat a la FORTA en plena vaga, on TeleMadrid no va retransmetre el partit i TV3 ho va fer amb 15 minuts de retard i sense comentaristes.

Font audiències: TNS-Media

En la llista dels cinquanta esdeveniments esportius més vistos en televisió durant 2011 podem trobar, segur que de forma accidental, fins a sis partits de futbol transmesos per LaSexta i TVE on participa el VCF. Un d’ells, el famós 4-3 davant el Màlaga, amb una audiència acumulada de set milions durant la transmissió, encara que la xifra neta, que és el que es ven, tot just va sobrepassar els tres milions. Uns números que en l’històric del partit dels dissabtes és l’habitual que registra el club de Mestalla, no massa allunyat dels 3,5 o 4 millons de Madrid o Barça i molt per sobre dels 2,2 de mitjana del At.Madrid o 1,7 del Sevilla.

Segons pareix, eixos espectadors, eixa audiència, està condemnada a viure captiva i desarmada davant la dictadura de la productora. Encara que la lliga hui dia siga un producte rendible, potser si algun dirigent patix un colp en el cap i aconsegueix adonar-se d’això ens anirà millor, a llarg termini, amb estos precedents aconseguiran arribar al que pareix ser el seu objectiu: Que tot quede reduït a dos tristos i simples clubs de futbol.


De moment, mentre el pensament únic va campant a plaer, encara ens queden menuts reductes de satisfacció. L’Hamburg-VCF va aconseguir en Marca TV un registre històric d’audiència, amb un 2,4% – el històric de la cadena està en 3% – de share, situant a més aquell dia com el millor dimarts del curt any d’existència de la filial de Roures. A pesar de tot, encara ens queda una miqueta de justícia poètica amb la que defensar-nos.

3 comments on “L’audiència captiva.

  1. Paco Polit

    Tanto rollo para llegar a lo que querías expresar: que el bolo entre tus dos equipos fue lo más visto en la cadena de TV de la Central Lechera…

    Jojojojo

  2. addicció al tocho es diu.

  3. Roures se llama el mal.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s