Mi Querido Tiburón.

Diners baix les pedres.

En època de recessió i crisi global la facturació en el món del futbol no deixa de créixer, això si, al mateix ritme que les despeses. El serial sobre l’estat de les finances en les grans lligues europees protagonitzat pel professor d’economia financera en la Universitat de BarcelonaJose María Gai de Liébana – publicat en el diari SPORT deixa a les clares que el futbol és tan rendible que no rendeix mantindre un dèficit zero. Segons explica en els seus extensos anàlisis les despeses d’explotació i les amortitzacions dels futbolistes són el gran llast de l’esport rei, encara que les mateixes, són les culpables de que els ingressos dels clubs no deixen de créixer. Sense invertir en una estructura financera adequada l’obtenció d’ingressos via explotació de la marca resulta complicat, tant, com no contar amb bons futbolistes, ergo amb bons resultats, en la teua plantilla. Un perillós llucet que es mossega la cua que ha dut als grans del vell continent a cercar vies d’ingressos de lo més variopintes.

Estos dies és notícia el Manchester United per ser el primer club en aconseguir patrocinador per a la roba d’entrenament. L’empresa de missatgeria DHL compartirà l’espai amb el principal partner de l’equip i per això haurà de desemborsar la no-res menyspreable xifra de 12 milions d’euros per temporada durant quatre anys. Els diables rojos s’han caracteritzat en els últims 15 anys per ser un model a seguir en gestió financera i un referent en la seua explotació de marca, lo que li ha servit per a coronar-lo durant les últimes tres temporades en el podium de la llista de clubs més valuosos del món que elabora la prestigiosa revestisa Forbes, sent soles superat pels Lakers. Encara que fent un cop d’ull a la seua llista de patrocinadors no és estrany que la institució britànica no haja abandonat en tretze temporades les tres primeres posicions del selecte club dels més rics d’Europa que elabora la consultora Deloitte des de 1998.

L’entitat gestionada per David Gill ha aconseguit cobrar pràcticament per tot. L’empresa Hublot va signar un contracte de patrocini per 2,5 mlls d’euros anuals per a convertir-se en la seua marca de rellotges oficial, fins i tot l’operadora d’internet Icomers desemborsa un milió d’euros per a ser la xarxa Wi-Fi que opere en exclusiva en Old-Trafford. Entre les seues múltiples marques associades es duu el premi l’empresa EPSON, on el desembors dels 1,5 mlls anuals li permet ser la referència del United en consumibles. Un total d’ingressos per patrocini que en la temporada 2010/11 va superar els 77 milions d’euros anuals, dels quals els seus dos principals patrocinadors – AON i NIKE – soles representen el 55% del total. Recentment el celler xilè “Concha y Toro es va convertir en la marca de vi del club gràcies a 1,5 milions d’euros per temporada, pujant com el brou de capçalera en tots els actes socials de la institució, on a més, es guarda un lloc de preferència en les cartes de la xarxa de restauració existent en l’estadi.

L’últim acord arribat pel mític club de la vella carretera de Trafford és el més curiós de tots, una empresa de creïlles fregides de Malàisia – Mister Potato – desemborsarà dos milions anuals per utilitzar la imatge del club i la dels jugadors en els seus productes, lideres absoluts del mercat en el continent asiàtic. Encara que el més destacable de la política de patrocinis de la popular entitat britànica són les accions de hospitality de tots ells, copant l’agenda la seua agenda social on no es dubta a fer partíceps a la massa social, generalment, beneficiada d’estos acords al contar en la majoria dels casos amb suculents descomptes i múltiples promocions.

En els últims temps en la Premier League s’ha estés una varietat de patrocinador que és comú en la majoria de clubs. Thomas Cook i la casa d’apostes Betfair pràcticament tenen el monopoli dels seus sectors en el campionat anglès. L’empresa de viatges és l’operadora turística oficial de vuit entitats de la millor lliga del món, desemborsant a cadascun d’ells una mitjana 1,5 milions d’euros per temporada – United i Chelsea són qui més reben en este concepte amb els seus 1,8 mll/any – on a més ofereixen un descompte del 40% als socis dels seus patrocinats per a que pugen seguir tant dins com fora del país als seus equips.



Mateixa quantitat que ofereixen les cases d’apostes per tindre-los com a referents, on a més, generen webs temàtiques amb els colors de cada equip i serveis complementaris destinats a les aplicacions mòbils. Aspecte este cada dia més estès, sent el Tottenham la referència en quant a telefonia mòbil gràcies a les múltiples aplicacions per a smartphones que ha creat, destacant sobre totes elles la seua eina per al Iphone posada com exemple per la pròpia Apple pels seus excel·lent servei, on entre altres coses, permet al aficionat vore les rodes de premsa en directe mentre abandona l’estadi o torna a la seua casa amb metro després del partit. Inclòs si ho desitgen, poden comprar entrades i productes de les tendes oficials sense moure’s del sofà de la seua casa.

El món dels video-jocs, impulsats per la nova era de les aplicacions en Facebook i amb l’auge dels tablets, també s’ha fixat en el món del futbol. EA Sports ha arribat a diversos acords amb clubs britànics i alemanys amb contractes que van dels 800 mil euros anuals que rep el Borussia Dortmund fins als 200 mil del Fulham, el seu últim client. Este acord ademès de crear jocs personalitzats baix el mantell del popular FIFA que venen en les seues tendes oficials, també desenvolupen aplicacions per a xarxes socials i organitzen diversos actes en les entranyes dels arenes, jornades lúdiques destinades a les famílies amb la finalitat d’atraure als més joves, on a més de divertir-se competint amb amics o amb altres assistents, es veuen agraciats amb múltiples premis. Encara que per a novetat, l’acord que Sony va arribar amb l’Arsenal fa un any pel qual li desemborsarà 9 milions anuals i que té com objectiu convertir al Emirates en un plató on els suporters gunners pugen accedir amb la seua PSP a repeticions en viu des de tants angles com ofereix la companyia en els seus simulador més popular, a més de poder accedir a innombrables serveis que convertiran el partit en directe en un espectacle superlatiu.

Encara que semble mentida l’excel·lència en l’explotació dels estadis se la duen els clubs de la Bundesliga. El campió alemany, B.Dortmund, va arribar fa uns mesos un acord amb una empresa elèctrica per la qual rebrà prop de dos milions anuals per deixar instal·lar en el sostre del Westfalen-Stadion una xarxa de plaques fotovoltaiques. Acord similar al que va arribar el Werder Bremen i amb el qual ha finançat la reforma del seu estadi, situant-lo en l’avantguarda dels arenes que poblen el campionat teutó. Encara que sobre altra temàtica T-Home va signar diversos acords de patrocini amb Bayern, Hamburg i Schalke (que posteriorment derivaria en el naixement del trofeu estiuenc T-Home) pel qual desemborsa 2,5 i 3 milions respectivament per ocupar zones en els estadis on comercialitzar els seus productes, amb el seu corresponent linea personalitzada, a més d’oferir serveis Wi-Fi i diferents aplicacions mòbils, tant per aficionats com per a mitjans de comunicació, que ajuden a completar l’experiència del joc en viu.

És indubtable que la crisi , sobretot en certs sectors industrials, afecta de diversa forma depenent de la zona. Però esta situació també ha fet aguditzar l’enginy als clubs. El Bayer Leverkusen es va quedar sense patrocinador a causa del enfonsament del sector del seu antic partner, i per a això, vist la impossibilitat de trobar un substitut, va decidir anunciar-se en la premsa econòmica més prestigiosa del món, entre ells el Financial Times. Una acció que convidava als interessats a ingressar en una web privada mitjançant un codi, proporcionat en l’anunci, on poder accedir a tota la informació necessària per a realitzar el seu pertinent estudi de mercat. Este fet, per inusual, va ser rebotat en tota la premsa mundial i va aconseguir que una empresa energètica nord-americana – SunPower – s’interessara, iniciant just dos setmanes i mitja després les negociacions que li han dut a estampar la seua marca en la samarreta del equip de la aspirina.

Que el món del patrocini està canviant és una evidència, ja es va poder vore el passat curs com el Tottenham a pesar dels 10 milions de lliures obtinguts per Autonomy, va aconseguir convèncer a Investec per a lluïr la seua marca en els partits de Champions i FA CUP per “un mòdic” preu de 3,5 milions de lliures. La formula del multipatrocini no és nova, la Juventus ja la va utilitzar durant un curt període de temps, també el passat curs, on en els partits de casa lluia la marca FIAT (NewHolland) i en els seus desplaçaments pel Calcio Betclic era la protagonista de la seua samarreta. Un model que s’està estenent. El Birmingham City, també amb problemes a l’hora de trobar un patrocinador, superarà els seus ingressos per este concepte respecte al passat curs gràcies a que compartirá la seua samarreta amb tres patrocinadors que vestiran de forma indistinta en el seus partits de local, visitant i en la seua participació en els trofeus de copa.

La necessitat d’ingressos de les societats esportives els ha dut fins i tot fins a trobar rendibilitat als seus costosos centres de formació, que com bé apunta el professor Liébana en els seus articles, en la pedrera està la salvació del futbol, pel seu baix cost i la seua gran rendibilitat de futur. Encara que per a obtindre fruits d’ella també cal realitzar una generosa inversió. Potser per això, el Chelsea obtinga suculents ingressos d’empreses de material escolar, begudes energetiques e informàtices (com DELL) per ser els seus proveïdors oficials en les acadèmies de formació, una pràctica que ja empra l’Ajax des de fa vuit temporades i per la qual redueix les seues despeses de manutenció en un 30%.



La cara “amable” d’un futbol immers en una espiral de despesa incontrolada és l’augment de vies d’ingressos gràcies a un incansable enginy dels seus departaments comercials, els quals, també necessiten d’inversió per a que les SAD puguen obtindre el pertinent rendiment econòmic de la seua marca.

5 comments on “Diners baix les pedres.

  1. Y nosotros mientras tanto no somos capaces ni de tener un solo sponsor para la camiseta. Nos llevan siglos de ventaja y cada vez me da más envidia la liga alemana.

  2. el vcf ara està pagant el mal treball del passat.

    fa 10 anys era el rei del mercat, no existien marques com les del O,Lyon, Chelsea , Man.city…etc

    ahi tinguerem l'oportunitat de donar el gran bot , però gracies a la mentalitat palurda que ha tingut este club des de sempre amb estos temes ens varem quedar en lo que estem ara, de braços creuats..

    I se'ns junta amb una lliga escocesa a la espanyola. Tenim un futur prou negre, inclús si apleguem a tindre deute 0 poc tenim que fer en el futbol modern

  3. Lo que se traduce en un

    Los que mueven el culo Vs los que se quedan viendolas venir.

    Oooo lolo Llorente oe, ooo Lolo Llorente oeeee

  4. El futbol italiano es el espejo en el que nos estamos mirando, vamos tras sus pasos de ruina , desorganización caos y tercermundismo.

    Una liga que espanta las marcas.

  5. Jose Ramón Fuertes

    El otro dia sobre la huelga apareció en un blog de la CNN firmado por un prestigioso periodista socio-economico unas palabras hablando sobre el valencia.

    Lo dejó claro: Tenemos una base social importantisima, y una marca más que interesante.

    REsultado: incapacidad para convertir eso en dinero.

    Ya lo dicen hasta en la cnn !!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s