Ball de Torrent Coses de futbol

Es diu Albeldisme.

Probablement moltes de les aversions que arrossega la figura d’un dels capitans del València CF tinga molt a veure amb lo que genera mediàticament, més que amb el propi jugador. Una qüestió que no és gratuïta, ja que des de l’arribada al club de Vicente Soriano – aquell president que va ser aupat per un grup de comunicació i que va haver de pagar factures postreres – el rentat de cara i la potenciació de la imatge del jugador ha anat en augment. Fins i tot utilianzt l’art del subtil advertiment cap a aquells menys inclinats a entrar en el joc.

Eesta campanya, d’estil guerra-civilista, ha recuperat una figura que viu protegida i a la qual no s’ha dubtat en despullar-la de tot aquell rival que d’una manera o altra molestava al jugador. És com menys cridaner que aquells arguments que es van esgrimir per a desfer-se d’altres jugadors, per a este, no servisquen. La escusa manida dels estats de forma o de les altes fitxes formen part d’eixe joc del engany que tan bé teixit ha estat des de l’aparell de comunicació del club, principal precursor d’alçar una figura injuriada i amb una profunda e inesborrable taca sobre el seu historial. Les estadístiques van demostrar ja en el seu moment que tant Albelda com Baraja van calcar els seus números. Aquells guarismes comerciejats pel val·lisoletà van ser esgrimits per a no solament denegar-li una renovació a la qual estava disposat a accedir reduint-se la seua fitxa a la mínima expressió, sinó que un any més tard, van ser trets a la llum per a justificar la permanència del seu xicotet enemic en la caseta. Posats a igualar, ambdós ho van fer en el temps de repòs que van passar a l’infermeria per sengles recaigudes de velles lesions.

Pintar este assumpte de qualsevol cosa que no siga un motiu polític és absurd. L’estada d‘Albelda en el club es deu única i exclusivament al capritx d’una prefectura a la qual li uneixen estrets llaços d’amistat, representant inclós. Un d’eixos arguments que segons qui els posseïsca es converteixen en una TARA insalvable, en arma llancívol per a major desprestigi del jugador, o en un fet insignificatiu al qual no cap parar esment. En totes les èpoques han existit esta classe d’unions i relacions, i en totes, segons qui les posseïra, era alçat als altars o picats publicament. Per extensió, la política de l’assumpte també ha impregnat les opinions d’una graderia dividida entre la resignació i la exaltació.

L’argument esportiu per a justificar la ja anunciada continuïtat del gran capità cau pel seu propi pes. Aquells que l’esgrimeixen utilitzen intangibles. Qualsevol amb una mínima capacitat per abstraure’s de tot allò que embruta la figura del jugador – i de la qual este no té culpa – observarà les seues manques i deficiències sobre el terreny de joc, els seus errors i els seus perdudes cada vegada més habituals que generen contres perilloses, o la seua poca capacitat d’abastar camp, com feia antany. Sense negar, que la forma de jugar de l’equip, tant per a ell, com per a uns altres, no li beneficia massa a les poques virtuts físiques, típiques, d’un jugador de la seua edat. Encara que esta escletxa esportiva de la problemàtica tanca un macabre sainet que no cessa d’aparèixer cada cert temps. Alguns, en la seua humida exaltació cap a la figura del jugador cauen en tal ridícul que arriben a atribuir derrotes o victòries a la seua aparició o absència en el terreny de joc, obviant tal influència del semi-déu que ens venen, que quan la seua alineació en la catàstrofe es produeix, la incidència d’este s’evapora, recaent sobre l’empedrat la responsabilitat del accident.

Cercar arguments més enllà, és una perduda de temps. Baraja va deixar el club per motius no esportius, igual que ho va fer Marchena i de la mateixa manera que allarga la seua estada Albelda. Vendre’l d’una altra manera, disfressar-lo de mil coses, és enganyar-se a un mateix i al personal. En infinitat d’ocasions vaig deixar clara la meua postura. El Albeldime em satura, m’irrita la estulticia que genera. Així com em farta el 2004 i la seua herència. Per coherència, el club – que algun dia deixarà de ser un joguet en mans dels capritxos dels presidents – deuria haver impartit un tracte just a tots els seus mites, i en eixa proporció, Albelda deuria haver seguit els passos de Baraja i Marchena. O en cas contrari, que estos, hagueren seguit els d’Albelda.

PD: També es troba a faltar dita precipitació a l’hora de renovar entrenadors, o jugadors amb gran futur, com Jordi Alba, al qual, des de fa un any, se li estan donant llargues.

8 comments on “Es diu Albeldisme.

  1. Per una vegada en molt de temps no estic d'acord amb vos.

    En el tema del Pipo i de Marchena tal vegada si que tingues la raó encara que no hem d'oblidar que el Pipo tenia dos anys d'edat més que Albelda i que tal vegada quan el nou contracte expire Albelda ja no tindrà més oportunitats en el Valencia. No obstant aixi en Marchena que va ser venut per una necessitat econòmica i que pense que si el club hagues rebut per part d'algun equip una oferta pareguda per David, també s'hagues venut.

    Ara bé, pense que tot equip necessita tindre un lider, una identitat. I en aquest club a dia d'avui, el seny el fica Albelda al camp.

    Sincerament Topal combina partits amb actuacions notables amb partits amb depriments, i per molt que vuiga dir-nos el nostre entrenador, el passat partit al Madrigal va ser terrible. Per lo tant, Topal, que és el recanvi natural d'Albelda no està a l'altura de les circumstàncies i a banda no té ni una miqueta del lideratge i caracter de David. A més a més, si els jugadors amb el suport de l'entrenador l'han fet capità crec que significa alguna cosa important.

    Sense més, et felicite per aquest bloc tant interessant, espere que dure molt de temps.

  2. Enhorabuena por ceñirte a los hechos y desmitificar el Albeldismo. No es que quiera yo matar a ALbelda pero el favoritismo que ha gozado es tal, que a veces da asco. Y más teniendo en cuenta que en los últimos tiempos ha perjudicado más que ayudado al club

  3. Bueno, Artengo, això de que Albelda s'haguera venut si tinguera una oferta, ho pose molt en dubte. Les va tindre quan va ser apartat, amb la positivitat de jugar i tindre opcions de eurocopa i no les va acceptar.

    Jo soc prou “anti jugadors majors de 33 anys” , però Albelda deuria de tindre un paper a lo “giggs” en el VCF, no tan protagonista com ho te, perquè no esta per a tindre tanta responsabilitat ni aguantar tants partits.

    Quan descansa 3 partits, al seuent que juga sol fer un bon paper. Però bueno, jo tinc unes ganes tremendes de trencar ja amb el 2004 i oblidar a Albeldes i CIA, el 2008 i la guerra civil… , la figura d'Albelda fa més mal que bé al entorn i al propi entrenador, que moltes voltes es veu coaccionat per l'opinió mediàtica.

    Per no parlar de que fa falta gent jove i de més nivell per a la posició. Amb les eixides de Maduro i Albelda podries portar a un jugador de 20 anys que apuntara i entrar de ple en la renovació.

  4. Jose Ramón Fuertes

    De verdad , y porque no le damos normalidad a las cosas, nos dejamos de historias, de amiguismos, de agravios comparativos, y vemos las cosas desde un prisma más positivo y normalizador?.

  5. @charlestomas

    Quizás tengas razon….habría que acabar con el 2004. Pero por otro lado hay 2 factores que tengo en cuenta, muy personales, que son… Que no hay otro mediocentro que realice la función de Albelda. Pasa como con Miguel, no hay otro mejor. Topal es una caricatura del que esperábamos, Maduro lesionado, y estando bien no cuenta con la confianza de Emery. Al final, en el país de los ciegos, el tuerto es el rey…..ese es el problema, el Valencia esta reinado por tuertos.

    Y la otra es, y quizá la única por la que espero que renueve; es la referencia histórica, la personalidad, y el “valencianismo” dentro del vestuario/campo. Me explico, siempre he odiado clubes que no tienen ese referencia. El Sevilla hasta hace poco, era una torre de Babel, donde jugadores del “club” ni existían, equipos que en el campo no tienen nadie que tenga sangre de club y se ponga a tirar de testosterona de los demás. Al final, que haya esa referencia es muy importante. Y Albelda, no esta para tanto trote, pero esa función la desempeña de maravilla.

    Con lo de Baraja y Marchena tienes toda la razon, aunque hay cosas mas lamentables como las salidas Rufete……y estos homenajes lamentables y por sorpresa Kempes.

  6. Pillgrim

    ahora valencianismo es denunciar a tu club por una pataleta infantil…

    si albelda transmite todo eso, ! que mal lo hace ! , porque este equipo ni con el ni sin el, tiene caracter. no flipemos, que Albelda ha sido siempre un cero a la izquierda.

    los que mandaban en el equipo e imprimian caracter ganador eran los carboni, djukic, pellegrino, cañizares, ayala, baraja… Albelda era un mudo, hasta benitez le soltó en rueda de prensa sobre el que ser capitan era más que llevar un trozo de tela en el brazo, que habia que serlo además de parecerlo.

    y eso lo dijo el señor Benitez, el mismo que cuando le preguntan sobre jugadores con garra e implicados, se acuerda de todos menos de Albelda… que curioso…

  7. @charlestomas

    Lo denunciar al club es algo que no estuvo bien, pero no va por ahí el debate…haría falta mas de una tertulia para debatir sobre el tema.

    Lo que esta claro es que con la cultura de club, que ni siquiera es capaz de sacar de la cantera un lateral derecho y un central, poco valencianismo, o jugadores valencianos o valencianistas vamos a tener.

    Que Albelda es un mangas, esta claro, que continua por ser amiguete de don Manué, tambien….pero el papel de hombre de la casa lo interpreta muy bien. Ayala seria muy capitán, y hombre de club….las probaturas con la camiseta del Villarreal, que me voy y por un aumento me quedo, los besos al escudo, las auto eliminaciones de las convocatorias lo demuestran.

    Quizá si el club apostara por producto de la casa, no habría que mantener a “un mantenido” por ser la única referencia valenciana.

  8. no hay más que albelda. Es la problematica que tenemos, que no hay más que él. el turco por h o por b, no está, y deberia reaparecer pronto por su propio bien.

    El MCD made in VCF es Albelda, no el turco, su forma de jugar, su jerarquia en el campo entrá en colisión con sus facultades como jugador. Topal es mucho más de tener el balón, de manejar al equipo desde el control del juego, no de cortar y correr.

    Incrustarse entre los centrales como se ve obligado por esta forma de jugar que tenemos le coacciona mucho sus virtudes sobre el campo.

    Sin embargo Albelda eso le va bien, aunque la locura en la que entra el equipo en la mayoria de encuentros le deje en paños menores por su mal estado fisico, su lentitud, y su poca capacidad de aguante (con lo que el ha sido). Pero aun asi, ese rol de sujetador se adapta mucho mejor a el que al turco.

    Y encima, nuestro magico topal, de excelente tecnica, gourmet con el balón en los pies, al que no le va el futbol de clase baja (pegar y pegar), está OUT, FATAL… a dia de hoy Albelda es lo mejor que tenemos.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s