Coses de futbol

Ever versus Banega

Recent eixit de la closca. Així va aterrar este menut argentí, natural de Rosario, enmig del Vietnam. Grandilocuents titulars amarillistes el van catapultar cap a les portades nacionals sense haver pegat una roina puntada a un baló. Turbulentes circumstàncies que van obligar a aquell volant de 19 anys i d’arrelament humil – que apenes 30 partits abans del seu desembarcament en València pilotejava en el predio de Ciutad Evita sense més presència que la de tres familiars i quatre amics – a desenvoluparse-se en un entorn hostil.

Amb lo posat, hagué d’entrar en un vestuari dividit per guerres tribals i freturós de tota ètica professional, veient-se en l’obligació d’exercir de motor d’un equip burgès, trotó i poc inclinat a practicar el gentil art de córrer. Eren dies de vaga. Situat en l’encriptada frontera que separa l’adolescència de la maduresa va recórrer en solitud un camí replet d’espines i cristalls trencats en el sé d’un club en ple enfonsament. Sentint-se atacat i abandonat enmig del no-res, desprotegit per una institució cateta i deixada de la mà de déu, va passar per circumstàncies que pocs joves són capaços de superar per si asoles, deixant-se abraçar, amb entusiasme, per la nit d’una ciutat que es va presentar davant de si com l’única disposada a ajudar-lo en la dura tasca de calmar el seu ferit esperit.

Tan dispers com imperial sobre el tapet, encara pareix creure jugar en la Bombonera. O això es desprèn dels seus “gambeteos” impossibles. Addicte a moure’s en les quatre rajoles que tot ésser viu ocupa com espai vital, convida a pensar, que durant la seua execució, interpreta mentalment una apoteosica narració de Marcelo Araujo i Macaya Márquez al unison que companys i públic entonen preocupades queixes per l’encara evident argentinització del seu joc. Tics que no ha aconseguit polir però que ha sabut modelar-los fins a convertir-los en virtuts, armes de joc, que li permeten protegir el baló com ningú i esmunyir-se de fèrries marques amb un simple, i perillós, moviment de cintura.

D’igual manera que fa per a protegir l’esfèric posant en pompa el seu cul – sense connontació sexual alguna – es va mostrar disposat durant aquella roda de premsa a salvar la seua carrera. “Un ja té una edat com per a deixar de fotre.” Va dir. Com tot esperit errant ens mostra de tant en tant espertenecs d’un passat trist que es malda en amagar conforme pot. Amb molta més gent pendent d’ell, i en un club que per força li ha acceptat fins al punt de cuidar de “la seua altra vida” Banega va assentant-se com a peça fonamental en un equip tan difícil de catalogar com el look que llueix el mig-centre argentí.

Perseguit per un vídeo, estigmatitzat per la signatura de qui va estampar la seua contractació, l’otrora fitxatge de Soler (quan era roin) i actualment obra mestra de Salom (ara que és bo) ha sobreviscut a una institució que va rebutjar a córner el problema, en lloc d’atallar-lo, amb una estranya cessió al Atlètic de Madrid. La seua supervivència en el roster blanquinegre és una successió de casualitats, soles circumstàncies alienes a ell li han permès continuar en un equip que no és capaç de jugar al futbol si no conta amb la seua presència en una medul·lar llastrada per la mediocritat. Apartat estant en els JJOO de Pequín, amb un traspàs tancat al Stuttgart que només va parar una lesió de Baraja, i anunciada als quatre vents la posada en el mercat durant la seua estada en la Copa Amèrica, i després de quatre puntades ben donades a un baló, és venut com l’home del futur, el mig-centre pel qual “tot el món va apostar” permetent-li lluir galons sense haver de demanar perdó.

Mig retirat de la particular lliga d’alçament del colze que es disputa amb pronunciat entusiasme en el vestuari, viu privat de tot reconeixement per la seua candidesa. Incapaç d’entrar per la porta del darrere i de signar aliances del silenci com fan l’immensa majoria dels seus companys, les fites que aconsegueix sobre el terreny de joc queden aombrades per errors propis, venuts des de l’etern dubte, que ajuden a exagerar els alts-i-baixos naturals de la competició. Supervivent de si mateix i de les circumstàncies, Ever ha aconseguit obrir-se pas de forma casual en un club que mai el volgué entre les seues files.

El pivot que va aterrar enmig de la tempesta ja sap, que per molt que faça, mai se li va a reconèixer. Fins a la seua elecció de dorsal va causar rebuig en un entorn acostumat a entretenir-se amb ninots del pim-pam-pum que exerceixen de divertit parapet. Almenys de moment, eixa lluita interior que enfronta a Ever amb Banega, podrà continuar la seua èpica batalla vestint el blanc i el negre m’entres escriu noves pagines d’una historia que difícilment trobará la línia recta.

5 comments on “Ever versus Banega

  1. La vida de Ever Maximiliano David Banega no ha sifut facil. De barri humil, criat en una de les zones més pobres i perillones, desde el potrero de Rosario fins als camps de la Casa Rosada ha patit per aplegar dalt.

    Al tercer partit de debutar va ser expulsat, puntada que el va provodar un esguinx de turmell que soles el va deixar jugar 14 de 19 jornades, i a pesar de tot, ell a soletes va resussitar a un Boca que es va quedar a tir de pedra de ser campió, lo que li haguera donat el titulo d'artifex d'un campionat que pareixia impossible.

    Abans de vindre al VCF va fer-se el remoló amb el Milán i la JUVE, i el fitxarem aci sense haver-lo vist ni dos partits, per una recomanació.

    Son soles mostres d'una biografia que reflecteix precipitacions exagerades en tota la seua vida.

    De moment “El Tanguito” balla per a Mestalla.

  2. Jose Ramón Fuertes

    A este chico se le ha machacado por cosas que deberían provocar vergüenza a los autores de dicho machaque.

    Lo de la foto de la camisa del madrid fue un atentado a la ética. Un tipo, le roba la foto del facebook del hermano menor de Banega, y la va enviando via twitter a todos los periodistas de valencia buscando notoriedad, tanto, que cuando “la hacen famosa” y ni dios le hace RT o le cita, se cabrea exigiendo que le citen…. en fin, no se quien fue peor.

    El VCF con Banega va un poco lastrado, quizá estamos pagando el PEAGE de la estúpida idea del entrenador de implantar un 4-3-3 que no se ha atrevido a asentar. Con esa idea llevamos dos veranos fichando a Tino y Parejo para un sistema que no se utiliza, dejando el pivote organizador en el aire, sobreviviendo solo con Banega.

  3. La irreguaritat, propiciada per la seua falta de maduresa es el principal problema de Banega.

    La seua adaptació a València no ha sigut senzilla, però crec que ara va pel camí correcte. El naixement del seu fill, va ser important.

    Esportivament parlant, el millor jugador del VCF ara mateix, i el cervell de l'equip. Es dubte per al dimecres, esperem que arribe.

    Salutacions.

  4. No estic molt segur de que “mai se li reconeixerà”. Ara mateix ja se li ha reconegut molt, tenint en compte els pals que s'havia endut adés. I si seguix així, en un any parlarem de la importància d'Ever per als mitjans de comunicació valencianís.

  5. No Euge, ja estàs veient que enguany, fent un inici de temporada de setembre a desembre prou bona, sempre se li ha venut amb el sainet del “però té que ser més regular” , “però no hi ha que renovar-ho perquè…” ..etc.

    Banega va a tindre que fer el triple que altres per a guanyar-se el respecte.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s