Ball de Torrent Coses de futbol

El problema de no ser el Getafe

Emery, com algun jugador, abandonarà el club sense ser conscient d’on ha estat entrenant estos últims quatre anys, i ho farà víctima de les seues pròpies aliances i bogeries. Una peculiar i estúpida política d’arribismes ens han dut a la prostitució dels valors que un dia van sustentar esta institució, obstinats molts dels seus integrants a cercar la glòria entre la mediocritat, incapaços d’arribar al veritable lloc que atorga el triomf en la història. I això ha estat alimentat per importants sectors mediàtics, encarregats – previ pagament del seu import – a emfatitzar una guerra que ens ha dut a creuar línies roges que mai es deurien haver traspassat. El menyspreu al pes històric del club per part d’estos va donar pas a un segon nivell, l’atac a la graderia.

Obrir el meló del públic – al que se li atribueixen coses que mai van succeir amb espasmosa impunitat – és un debat que deuria fer-se, enriquidor e interessant, però sempre des de la fredor i la pausa, i no com arma de divisió i confrontació, que és com el grup PRISA i periodistes diversos ho han estat utilitzant des de l’arribada de Quique Sánchez Flores per a justificar aliances polítiques. Tant, que no es tallen a l’hora de cobrar, i alimentar, campanyes com la del “Cree” per a posteriorment insultar a qui va tindre la bondat d’abraçar la fe i marxar, al costat de dos mil persones, a Londres o Barcelona. I ahí segueixen els pares de troleig, obrint programes amb música relaxant instant al respectable a gaudir de la mediocritat.

Tant tècnics com jugadors, i també dirigents, deurien ser conscients de la sort que han tingut de que el VCF acabara en la ruïna. De no ser per això gent com Soldado estaria jugant a Getafe o en Vila-Real, i Emery, potser, en el Saragossa o el Betis, rebent aplaudiments per quedar vuitè o passejant-se en autobusos per ser cinquens. Per molt que alguns s’obstinen el club de la ratapenada mai serà com estos, perquè tan sols som el 25º equip amb més partits en la història de la Champions League – per davant d’uns quants campions d’Europa – que té la desgràcia d’estar entre els déu clubs amb més finals continentals a les seues esquenes i tan desafortunat que les classificacions més repetides en la lliga al llarg de la seua història són la quarta posició, la segona, la tercera i la primera.


Una pena que ja fórem algú abans que Unai arribara a Mestalla. Viure de la comparança absurda és el recurs que els queden a qui anhelen veure al valencianisme eixir al carrer per a celebrar un quart lloc, sense entendre que equips com l’Atlètic de Madrid soles han aconseguit colar-se entre els quatre primers dos vegades en setze anys, per sis en les últimes nou temporades dels blanc-i-negres. I tanmateix, l’única exigència que demana el aficionat als seus és pundonor i coratge, no triplets ni títols impossibles.

Venuts els valors i l’ètica com en una casa de lenocini, hem arribat a perdre el oremus, oblidant que açò, que el futbol, és per a la gent, acceptant amb normalitat aberracions com les perpetrades per Javier Gómez, aguantant insults i menyspreus tant com enganys per part de mitjans de comunicació e institució, o que assessors externs dels quals es desconeixen les seues funcions reben minutes per no se sap molt bé que. Que Paterna, haja estat durant anys gestionada per un amiguet que soles es feia càrrec d’ella a temps parcial, o que agencies afins campen a plaer per l’entitat sense control, o que s’oferisquen 10 milions per un jugador amb l’única finalitat de vendre’l als sis mesos per 25.

Desconec que buscava l’entrenador a l’hora de fer la maleïda roda de premsa, però ell no és ningú ni en el món del futbol ni en el València CF per a eixir a donar lliçons de com ha de voler un aficionat al seu equip, fent gala d’una irresponsabilitat de campionat va actuar com un bidó de benzina sobre unes brases, espurna que pot fer esclatar per l’aire un ambient carregat. Per a llançar tals missatges no soles cal tindre carisma i pes suficient, sinó saber expressar-se. I en este terreny el basc naufraga sense remei algun, tan estult en la matèria, que ha aconseguit que el seu discurs es torne en una bomba de rellotgeria que li explotarà en la cara si tant el Dijous com el Diumenge no és capaç de solucionar la papereta, llençant per la broda una eixida discreta i blanca del club per a deixar pas a una figura tacada. Injustament.

En este escenari no ens queda més que engolir. Altra vegada. Com ho vam fer amb l’ampliació de capital, i amb tantes altres coses pel bé de l’equip. Si els aficionats no mirem per la institució no ho faran els jugadors, que et denuncien. Ni els entrenadors, que s’esborren a les primeres de canvi culpant-te. Ni els dirigents, que t’enganyen, et furten i es riuen en la nostra cara. Ara soles és moment d’estrènyer el cul, mossegar-se la llengua i fer possible que la temporada acabe amb la major de les tranquil·litats, amb el VCF en Champions i guanyant, si és possible, la UEFA. Són moments per a apel·lar a la responsabilitat, els dies de critiques i advertiments eren els dies del matalàs de punts. Quan les matemàtiques dicten el final, serà el moment de demanar caps, cridar en contra de qui calga cridar i de demanar una regeneració total, començant per la presidència i acabant pel vestuari.

9 comments on “El problema de no ser el Getafe

  1. Podemos hacer una tregua en nuestras críticas. Pero no nos engañemos, El VCF lleva opositando ante la afición mucho tiempo para ganarse los pitos y si contra el Levante o en Uefa no se ve como mínimo actitud, la grada puede estallar.
    Esperemos que se revierta la situación y que tengamos tiempo para programar la próxima temporada tranquilamente.

  2. Més que fer una treua en les critiques, és no ajudar al incendi, fer una vaga a la japonesa, i cremar Mestalla quan tot estiga clar, per a bé o per a mal.

    Ens juguem molt.

  3. Durisimo: ” Tant tècnics com jugadors, i també dirigents, deurien ser conscients de la sort que han tingut de que el VCF acabara en la ruïna ” ; pero tanto como la puta realidad.

  4. Genial, no puc dir més. I permitem un consell. En volta de personalitzar en JG jo escriuria “de anterior directors generals”, així et cobrixes l'esquena de possibles demandes per “atac a l'honor” o com es diga.

  5. això seria també una aberració XD

  6. SCARF THE EUNUCH

    Amb eixe esperit m´he alçat este mati. Qui juga es el Valencia, el nostre Valencia. Tractaré d´oblidar per un parell de setmanes la ignominia que suposa vore encara eixe entrenador a la banqueta, eixe president (sic) a la llotja i eixos jugadors a la gespa.
    …i a Morata ja li arribara la seua hora.

  7. Lord Mylon

    Li ha sentat mal a Morata lo del chill-out, i mos ha regalat un publirreportatge en la “doctrina”…

  8. Jo els dilluns escolte la tertúlia de Onda Cero, o la de Punto Radio quan no puc, no a un periodista comprat que parla per interessos creuats i que per ells es capaç de vendre a la seua mare.

  9. Es interesant el que dius, de moment a animar i a estar al costat de l'equip. Les crítiques, i les valoracions al final.

    A pesar de tot jo pense que podem guanyar l'EL.

    Slutacions.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s