Ball de Torrent Mi Querido Tiburón.

Les obres al Nou Mestalla

Tot va començar entre suors estiuencs. Amb les calors del mes de Juny i en un ambient nascut de la barreja de l’angúnia i l’entusiasme un optimista Javier Gómez – possiblement pel sou que acabava d’auto signar-se hores abans – exposava davant els atents accionistes un meravellós pla de rescat i recuperació. Gràcies a l’ampliació de capital, deia, la re-activació de les obres del Nou Mestalla serien possible abans de final d’any. Meravellós.

El pla de finançament exposat tenia tres branques fonamentals: La primera seria bancària, gràcies a una audaç gestió amb les entitats i un seriós i rigorós pla de viabilitat. La segona gràcies als diners aportats pels accionistes e inversor institucional via ampliació de capital. I el tercer arribaria fruit d’una imminent venda dels terrenys de Paterna. Diners destinats a finalitzar l’última fase de les obres. Concloses al Febrer de 2011 ens va dir.

I tot això entre “escenaris pessimistes”, osiga, amb un equip sense jugar competició europea durant cinc anys i en un sistema financer caòtic a nivell mundial. El maná comparat amb l’actualitat. Dit i fet. Amb Llorente ja de president les formes van canviar, però no el discurs. El seu primer bany de masses arribaria encarant el final del estiu, dies de pau i tranquil·litat, on començaven a publicar-se les primeres notícies realistes sobre el reinici de les obres. “A la fi d’any” deien uns. “Abans de Desembre”. Deien altres.

El 25 d’Agost de 2009 es va publicar la primera de totes elles. “En un parell de mesos – Va signar Moisés Domínguez en  LEVANTE-EMV – es reprendran les obres”. A partir d’ací una col·lecció de dates, “dimes y diretes” que ens duen fins a finals d’Abril de 2012, on apareix l’última notícia respecte al assumpte, anunciant que la modificació del projecte a construir en el solar de Mestalla retardarà l’operació fins a finals d’any. Una notícia que ens recorda a les aparegudes durant la presidència de Vicente Soriano.

03 Novembre 2009 – Ja n’hi ha pla de finançament

Així, sense vaselina. La premsa d’aquell dia ens va sorprendre a tots anunciant la conclusió de les negociacions portades a terme per Llorente amb diverses entitats bancàries per a tancar el finançament de les obres. Es pagarien a 25 anys vista, i no es descartava incloure en l’operació o bé la ciutat esportiva o bé el complexe hoteler anexe al nou estadi. Com no podia ser d’altra manera, les obres es reprendrien, a molt tardar, al Gener o Febrer de 2010. Estava tot lligat i bé lligat.

12 Novembre 2009 – Vent en popa, capità

Comencen les filtracions d’acords històrics. Tot està llest per a que entren les maquines, a tot tardar en 20 dies. Aquell fred dia de Novembre va aparèixer en blanc sobre negre per primera vegada – publicat en Las Provincas – la possibilitat d’haver arribat a un acord amb la UTE per a saldar el deute i reprender els treballs en el recinte de forma immediata. Felicitat plena, el pla es compleix.

22 Desembre 2009 – El regal de nadal de Llorente

Així va aparèixer escrit en els dos principals diaris d’esta ciutat. Llorente tenia preparat un gran “regal de nadal per al valencianisme.” Aquella mateixa vesprada després de la reunió del consell d’administració es van fixar les pautes per a l’imminent represa de les obres. “En menys d’un mes, després de les festes” es conclou. I així ens ho van traslladar els mitjans de comunicació presents.

28 Desembre de 2009 – Acord amb la UTE

El dia dels innocents, una macabra broma del destí. Aquella vesprada el club va fer públic en un comunicat l’acord “històric” al qual s’havia arribat amb la UTE per a saldar el deute existent, fixar un calendari de pagament, i establir les pautes a seguir per a reprendre les obres del nou estadi quan s’aconseguiren els permisos administratius pertinents. Gener era el mes. O pot ser no.

11 Gener 2010 – Ja no hi ha finançament bancari, però si terciari.

Tranquil·litat, hi ha solucions per a tot menys per a la mort. Va haver de dir algú. Perquè lluny d’arribar el finançament bancari i la venda de Paterna, aquell matí el món va desdejunar amb la notícia de que si Richard Ellis no aconseguia col·locar les parcel·les abans del 30 de Juny d’eixe any, el terciari del nou estadi estava ahí, llest i preparat, per a convertir-se en diners amb el qual ajudar a l’empresa. No problem. 

20 Gener 2010 – Tot per a Falles

Ja se sap, entre nadal i reixos, Gener és un mal mes per a aconseguir res. I Febrer té pocs dies com per a exigir-li. Aquell matí se’ns va dir que ja no seria possible iniciar les obres, com estava previst, abans de final de mes. Les noves previsions ens convidaven a tindre paciència. I la segona quinzena de Març era el període triat per a que les maquines tornaren a llançar formigó sobre Corts Valencianes. Hi han més dies que llonganisses.

10 Febrer 2010 – Millor per a setmana santa

Quin valencià en el seu sa judici es posa a fer res en falles? Al Abril, obres mil. Nova data d’inici, encara que el recinte seguiria estant acabat, que som seriosos escolte, com a molt prompte per a la 2011/12. Esta gent no és Soriano, cal confiar en ells. Paciència.

08 Març 2010 – Ni per a tu, ni per a mi, per a Maig 

Tranquil·litat, les coses de palau van a poc a poc. Per això aquell dia pre-faller, se’ns va indicar que l’entrar a construir ho deixaríem per a Maig, per qüestions tècniques i de paperassa. L’administració sempre tan diligent a l’hora d’estendre permisos. Açò es posa interessant.

09 Juny 2010 – Ja tenim diners, gràcies a déu

Tres mesos sense notícies d’obres, però si de maquetes que ens ensenyaven un Nou Mestalla amb coberta sols en la tribuna. Aquella vesprada Rita Barberá es va soltar la cabellera i ens va anunciar un imminent acord amb un banc – es va especular fins i tot, ací la broma, amb Caixa Madrid – arribat gràcies al traspàs de Villa. “El guaje” sempre disposat ajudar-nos, llàstima que els 400 mil nets se’ls duguera altre. Quan començarien les obres alcaldessa? “quant més prompte millor” Així estem.

16 Juny 2010 – Vénen els francesos

Notícies d’obrers no havien. Ni tampoc de bancs. Però si de francesos. Las Provincas ens va apuntar aquell matí que un grup francès s’havia interessat pel terciari del nou estadi. Una ajuda primordial per a reprendre les obres. Setmanes més tard, ens vam assabentar que aquella empresa francesa va vindre de la mà d’un ex conseller, notari i de Castelló. Mai es va tornar a saber.

10 Octubre 2010 – Gran gestió

Aquell dia Llorente necessitava un bany de masses. Es va encunyar després d’aquella roda de premsa per a explicar-nos les xifres – “hem donat una bolcada total a l’economia del VCF” va dir – l’expressió que encapçala estes línies, expressió mediàtica per suposat, qui bé paga en anuncis i promocions no mereix menys. No va tindre rubor al afirmar, a pregunta d’un periodista, que era intenció del consell que les obres de l’estadi es reprengueren abans de finalitzar aquella temporada. Doncs això, gran gestió. No content amb aquella afirmació també va dir, emprant un to eufòric, que de classificar-nos per a la Champions i passar a vuitens de la competició no hauría la necessitat de vendre jugadors. Mata va aprovar eixe comentari gustosament.

Sense notícies del estadi

Que va passar del 10 d’Octubre fins al 07 de Juny? Poc. Els obrers en vaga, sense bancs amics, ni francesos interessats pel terciari. Aquell forat informatiu es va plenar amb notícies sobre les rebaixes en les qualitats del estadi. Amb precioses infografíes en LEVANTE-EMV i Superdeporte – vore ací – sobre les actuacions a seguir per a acabar les obres, terminis i dates (repetides en punts anteriors) amb la certesa que el Nou Mestalla sols estaria cobert en la seua zona de tribuna. Acompanyat amb ensomiacions i altres històries per a no dormir sense substància ni mínima coherència argumental. Va haver qui va tornar a rescatar el tema del camp compartit. Pur entreteniment.

07 Juny 2011 – “Manos a la obra”… altra vegada

“En menys de set mesos es reprendran les obres” titular en majúscules en la premsa del dia. “A mitjan 2012 s’inaugurarà l’estadi” la rematada a la notícia.

15 Juny 2011 – Llorente quadra la caixa

Altra gran gestió del president. Tanquem l’exercici amb superàvit, tot alegries. I entre tanta eufòria financera no podia faltar una pala per a acompanyar l’algaravia general. Aquell dia la societat mixta Ajuntament – Generalitat – Club tornava a la palestra. Tornàvem a tindre estadi per al segon semestre de 2012… encara que municipal. I sense necessitat de vendre jugadors. Encara que setmanes més tard traspassarien a Mata apel·lant a la responsabilitat vista la situació econòmica de la societat.

21 Juny 2011 – Altre retard en les obres

En menys de quinze dies l’actualitat dóna un gir. Els periòdics anuncien altre canvi de data. Fins al primer trimestre de 2012 no veurem obrers al Nou Mestalla. La burocràcia, ja saps.

08 Novembre 2011 – Fabra anuncia la solució

Anava el personal entretingut entre Whiskys i copes de JB fins que el president accidental de la Generalitat ens anuncia aquella vesprada, sense vindre al cas, que ell i l’alcaldessa després de treballar en l’assumpte durant algun temps havien aconseguit trobar la solució al problema. Sense més comentaris, emplaça als presents e interessats a esperar un parell de dies fins que siga comunicada tan magnífica notícia…

10 Novembre 2011 – El 2012 és el nou 2010

Tindrem Nou Mestalla en la 13/14, ja que ara si anem seriosament, i les obres s’inicien el primer trimestre de 2012. Alegreu-vos home !!

17 Novembre 2011 – Venem fins la gàbia del canari

Incauts tots, creient que feia anys que teníem aconseguit el finançament bancari a 25 anys, ajuda internacional, un pla seriós de tres branques a seguir, i ens anuncien via ABC que ho anem a vendre tot a una societat mixta creada per Bankia i els seus socis. Les obres, com no podia ser d’altra manera, es reprendrien al Gener, després de tancar l’acord, que es faria abans de final d’any.

12 Desembre 2011 – Habemus Papam

Tant esperar té la seua recompensa. Aquella vesprada el VCF ens anuncia un acord històric – com el de la UTE – amb Bankia per a finançar les obres del nou estadi. Llorente apunta a dos anys com a màxim per a poder veure per fi inaugurat el recinte, i ens convenç de que les condicions econòmiques són immillorables, ajustades als ingressos del club. “En dos o tres setmanes explicarem amb detall les condicions del acord” va dir. No va concretar de quin mes serien eixes dos o tres setmanes.

15 Desembre 2011 – Ara venem al canari també

No passa res, no s’alarme el personal. El perico serà feliç amb la seua nova família. Les notícies abunden en serietat i rigor. Uns que ens anem a Nàquera a entrenar. Altres que ens quedem on estem. Uns que venem fins les idees. I els de més enllá, que dependrà de X factor això de vendre fins a les idees o no. I mentre ens entretenim, algú ens diu que la coberta de l’estadi serà de vidre blau. Per descomptat les obres es reprenen, faltaria més, al Gener-Febrer de 2012. Fins i tot la RFEF ens deixarà jugar la segona volta de la 13/14 en la nova casa. Tot facilitats.

20 Gener 2012 – Tranquils, que Bankia és de fiar

No ho digueu molt alt, però eixe dia apareix publicat en tota la premsa que les obres, al final, (sorpresa) no es reprendran eixe mes, es posposa tot per a Abril-Maig. Paciència.

20 Abril 2012 – És cosa del reg

Qui va dir que les obres començarien en Abril-Maig de 2012? Un mangarrufo, segur. Un xicotet problema administratiu ens emplaça, com a molt – esta vegada va de debò, deixeu de riure, va – per a Setembre, nova data fixada per al inici de les obres. Si no vos ho creieu espereu i veureu com amb les primeres fulles caigudes dels arbres arriben els obrers a Corts Valencianes i es posen treballar. I si no, no passa res. Serà per dies en el calendari…

[Actualització] 30 de Juny 2012 – Com ja varem dir ahir… Tots dinamitzats

Valencia Dinamiza invadeix les nostres vides, un projecte il·lusionant, que generarà milers de llocs de treball amb una inversió important que farà possible els nostres somnis. “Hem donat un pas fonamental per a poder finalitzar el nou estadi” declara Llorente a la web del club. Un projecte de consens amb totes les institucions que posarà fi als nostres problemes.“En breu procedirem a la explicació detallada del acord als accionistes i aficionats del club” Tranquil, no hi ha presa.

[Actualització]  03 Juliol 2012 – Alcaldessa, que tenim estadi…

Llorente inicia les visites pertinents a les institucions, aquell calorós 03 de Juliol li toca el torn a la Alcaldessa on se li exposa els pasos a seguir. El president és clar davant una pregunta maliciosa d’un periodista després de la reunió: “No tenim cap noticia de que Bankia no vaja a continuar abant, ni de que tinga cap problema, ni de que açò no vaja a eixir. Estem pendent de reunir-nos amb ells en uns dies per a materialitzar els acords”. Això sí, en un acte reflexe apunta a la premsa present que “esperem la vostra ajuda i recolzament per a que açò isca avant sense problemes perquè és bo per a tots”. Dies abans el Consell aprova la llei d’actuació estratègica per afavorir la tramitació de les permutes, compres i obres del “Plan Dinamiza”. Les obres, com declara Llorente en el Hall del ajuntament, evidentment, començaran en Setembre amb tota seguretat.

[Actualització] 10 Agost 2012 – El pla segueix viu

El VCF i l’Ajuntament de Paterna acorden la requalificació de la ciutat esportiva per a posar punt final a les actuacions a les que es va comprometre el club amb New Coval abans de donar inici a les obres del camp. Setembre és una realitat com a punt de partida del Nou Estadi.

[Actualització] Aplega Setembre i no hi han obres… 

Sorpresa, incredulitat, “!com pot ser!” exclama la gent. Després de tanta feina no hauran obres al Nou Mestalla al Setembre. El nostre president està trist perquè la situació de Bankia i la conjuntura econòmica, que ningú s’esperava, han tirat per terra les previsions tan alegrement exposades des de fa mesos. Però no tot son males notícies, esta volta ni Desembre, ni Gener son noves fronteres que creuar, directament queda tot paralitzat indefinidament… osiga, que possiblement, desprès de deixar passar un temps prudencial, ja estan donant noves dates…

Estamos trabajando en ello…. 

L’escenari pessimista que ens va vendre Javier Gómez en aquells entrants estiuencs de 2009 ens situava en un 2012 amb l’estadi finalitzat, amb les parcel·les venudes i amb un 2013 com any apoteòsic per al València CF, on el club després de superar les dificultats heretades tancaria dit exercici – en un escenari pessimista – amb un deute total de 196 milions d’euros, a sufragar amb els beneficis obtinguts per l’explotació del nou recinte, fins a situar-nos en 2015 sense deute i amb una salut de ferro.

PD: En forma de postdata convidaria al lector a buscar les coincidències i fabricar-se una conclusió pròpia. Però els diré la meua. Potser l’operació haja estat la mateixa des del primer dia, amb escasses modificacions, o tal vegada amb cap, i no s’haja executat en tres anys perquè l’entitat bancària es trobe en una situació de liquidació o rescat imminent que pensaven solucionar amb una fusió – primera casua de retard – que s’ha tornat catastròfica en lloc de salvadora per eixa costum “tan d’ací” de maquillar forats negres. Però eixa és, simplement, la meua teoria personal.

0 comments on “Les obres al Nou Mestalla

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s