Coses de futbol Mi Querido Tiburón.

Paterna: 120 mlls de beneficis

Maltractada pels egos, les enveges i les lluites de poder, la factoria de Paterna ha vist en els últims temps com a la incertesa de les batalles palatines se li ha unit la voracitat de les retallades imposades per la esquizofrènica dictadura d’un banc trencat. Entrenadors, físios cuineres i metges acomiadats, representants campant a plaer exercint més influència que els propis formadors de talent, reducció d’hores d’entrenament per a estalviar en llum elèctrica, clausura de la residència, obligacions de pagament a les famílies, externalització de les categories més bàsiques cap a la fundació per a no pagar taxes federatives deixant als xiquets sense competició oficial, liquidació de la xarxa de captació a nivell nacional, recerca de mínims en la capacitació dels tècnics per a economitzar en salaris, un director amateur que exercia a temps parcial i un llarg etcètera han anat minvant la qualitat del treball d’un producte que ha aportat un alt valor a l’entitat en estos últims deu anys.

Encara sense contar amb el tracte preférencial de la SAD els terrenys de la ciutat esportiva no han deixat de produir jugadors que d’una manera o altra han sigut aprofitats. Soles en vendes de canterans el club de Mestalla ha ingressat – faltant futurs traspassos com els d’Alba, Guaita o Paco Alcácer – 120 milions d’euros en menys d’una dècada, i això sense contar els intangibles que han proporcionat amb el seu rendiment passat primeres espases com Angulo, Albelda i companyia, o els estalvis aconseguits amb l’inclusió en operacions de mercat de jugadors de segona fila com els Gavilán Miku.

Des de que Farinós fóra traspassat per 18 milions d’euros al Inter de Milà en l’estiu de 2000 el VCF ha venut almenys un jugador criat a Paterna a una mitja de cada quatre anys. Sent el cas més paradoxal el d’Isco, que apenes sense jugar en el primer equip va deixar sis milions d’euros, guanys molt allunyats dels 15 d’Albiol o els 30 de Silva. Realitzant un exercici de retrospectiva vorem que la productivitat de la pedrera del VCF sempre ha estat alta, situant al club de la ratapenada durant este nou segle per sobre del propi Barcelona en no poques ocasions. El període de major supremacia de Paterna sobre La Masia va ser en la 02/03, quan soles tres jugadors eixits de la pedrera blaugrana van formar part del primer equip, pels set en el roster valencianista. Fins la 07/08 els catalans no superarien al conjunt valencià.

Amb l’evident falta de model i d’inversió, amb els maltractaments que ha patit històricament, la fabrica de talent segueix funcionant i donant de tant en tant algun que altre producte d’alt valor, el que convida a pensar, a pesar de les dificultats passades i presents, què no seria capaç de proporcionar el conglomerat formatiu de Paterna de contar amb un millor tracte, millors mitjos, més inversió, un treball més eficient i millor organitzat.

Model alemany

Es poden reduir costos augmentant la inversió? En aparença pot semblar il·lògic, però sobre eixa premissa es basa el miracle alemany en l’era de les recessions. Mentre en l’Europa del euro no deixen de parlar-nos de retallades, acomiadaments, abaratiments i altres discursos que amoïnen al més pintat, en el món centreeuropeu la política d’empresa es basa en l’optimització dels recursos i en la modernització de les seues cadenes de producció. Una filosofia representada comunament baix l’al·legoria del foli: no deixes d’invertir en folis per a estalviar… compra de nous i aprofita les dos cares.

Un model que no és aliè al seu futbol, havent trobat en el Borussia Dortmund el primer profeta. El club de Westfalia va evitar la desaparició en 2003, i una vegada estabilitzat, va reorganitzar les seues despeses per a dirigir-les principalment a dos àrees: La professional i l’acadèmica. Menys estructura administrativa però més dinàmica, millor pagada, millor equipada i més qualificada, que es va acompanyar amb una forta inversió per a modernitzar l’àrea esportiva: Una acadèmia amb més professionals i millors recursos en captació i secretària tècnica. Els seus fruits van tardar set temporades en arreplegar-se, les mateixes que va tardar la primera generació nascuda del nou model a donar el salt al primer equip i guanyar la Bundesliga.

A esta nova moda s’acaba d’unir el Schalke – juntament amb els Gladbach, Nürnberg o Stuttgart – antany famós per les seues grans inversions en la contractació de jugadors. Recentment el CEO del club miner va anunciar fortes mesures econòmiques per a reorganitzar la despesa de l’entitat, el que afectarà al primer equip gràcies a una dràstica reducció en el cost de plantilla, i en l’adquisició de jugadors – ja no pagaran grans traspassos – per al pròxim curs. El nou model que es pretén implantar es recolza en el mateix decàleg que impregna a l’Alemanya de hui dia: Renovar la cadena de producció amb maquinària d’última generació per a una millor, i més eficient, activitat.

L’entitat minera invertirà prop de 13,5 milions d’euros – ací aterra lo que se li retalla al primer equip – en les pròximes dos temporades en la contractació de personal qualificat per a la seua escola, dotar-la amb l’última tecnologia, augmentar la seua xarxa de captació i a crear una millor i més àmplia secretària tècnica, a més, de millorar la seua ciutat esportiva amb noves instal·lacions. Un pla que pretén arribar a el seu colofó final en 2016 amb la construcció d’un estadi per a 10 mil espectadors, per al qual, ja està buscant finançament. 

Menys cartera i més pedrera, és el discurs que sobrevola el futbol en crisi i que està calant cada dia més en diverses potències mundials, una d’elles el mega-milionari Manchester City, que amb els 100 milions d’euros invertits en la construcció de la seua nova ciutat esportiva pretén copiar el model de La Massia. Projecte que ja va possar en pràctica el Chelsea en els últims cinc anys.

La crua realitat que ens adverteix de que fins per a fabricar talent cal realitzar inversió, però per desgràcia, esta, sempre es traduïda per la majoria d’institucions com una despesa, darrere de la qual, s’amaga el veritable motiu baix el qual sustenten tota política de reducció i retallades en les escoles. Agraeixen més perdre diners fitxant al Chori Dominguez que inverint en la formació d’un nou Silva.

3 comments on “Paterna: 120 mlls de beneficis

  1. Para que después digan que Paterna no sirve para nada. Si se le diera más bola… ay señor..

  2. Hemos perdido una oportunidad de oro de disfrutar de una generación de paterneros de oro…

    Este equipo con Isco, Bernat y Paco Alcácer en plenitud alcanzaría otra dimensión, pero uno no lo disfrutaremos nosotros, el otro se echará a perder y Alcçacer seguramente se irá cedido por ahi y a lo mejor ni debuta porque tras romperla en el Getafe o similares, vendrá el Málaga y te pagará otros 6 mlls.

  3. Jose Ramón Fuertes

    Paterna siempre ha llacido despreciada por todos, y es una lastima porque hay jugadores, ahora viene otra ornada que tiene muy buena pinta que debe cuidarse y darle oportunidades.

    Y si no funcionan, dan dinero, por Gavilán sacastes 3 kilos, y por otros te ahorrastes pasta en traspasos.

    Aunque las salvajadas que se hacen en la cantera jamás entenderé porque no tienen repercusión en los medios, nos escandalizariamos si se supieran algunas de las atrocidades cometidas.

    Muchas de ellas tiene la culpa el señor Llorente, que ha permitido que los representantes de sus findes de barbacoa hayan vuelto a asaltar paterna como piratas y campar a sus anchas.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s