No conta amb l’ostentació dels grans derbys d’occident, encara que no té res que envejar-los. Té història, 185 enfrontaments en 110 anys, i aúna passions polítiques que tracen una distribució en simpaties cap a uns o altres colors en forma de tauler d’escacs sobre la urbs, i a més, arrossega un component religiós, postís, que aconsegueix donar-li nom: Wojna Swieta. Guerra santa.

La violència que l’oest europeu va aconseguir bandejar del seu futbol fa vint anys segueix banyant en sang el derby de Cracòvia per a dotar a la segona població del país amb un macabre sobrenom: la ciutat dels ganivets. Els seus barris, convertits en ghettos ideològics, han aconseguit que significar-se públicament cap a un o altre equip siga sinònim de mort si ho fas en el lloc equivocat, i per això, diversos murals que es tornen en menudes obres d’art urbà no cessen de recordar al vianant, a manera d’advertiment, en quina zona es troba.

Ni la perduda del domini sobre el futbol polonès, separant-los en diferents categories, va poder amb la necessitat d’un duel que va donar pas a un substitut en forma d’amistós anual amb el que llepar-se les ferides i evocar aquells temps en els quals parlar del Wisla i del KS Cracòvia era parlar de poder, dels dos màxims representants d’un país que en 1939 va erigir als seus jugadors en herois nacionals duent-los al front per a morir per Polònia.

Els fets de l’estadi Garbarnia

Entre les seues graderies creixen matolls on abans s’amuntegaven obrers de la resistència, els seus bancs de fusta, sense record possible,desapareixen víctimes de la podridura, i el metall que guarda el recinte es retorça al capritx de les inclemències castigat per l’òxid, exercint de testimoni decadent d’un passat que relata l’història d’un futbol oblidat de la seua grandesa. El Garbarnia sempre va ser sinònim de llibertat en temps d’ocupació, un reducte clandestí al qual acudir per a reptar a un govern nacionalsocialista que va abolir per decret les entitats esportives fins reduir el futbol a la il·legalitat, jugant-se de nit, amb els fars dels automòbils com única guia d’una nació que a manera d’irreverència va elevar el joc de la pilota fins a la categoria de rei, proliferant en els seus barris competicions a disputar en les afores, entre els boscos, o protegits en els patis del darrere de fabriques abandonades, mantenint amb vida l’esperit patriòtic entonant l’himne polonès abans de l’inici de cada encontre.

Aquella indisciplina social es va transformar en vista grossa quan les autoritats es van adonar de la impossibilitat de posar portes al camp, però abans que oficials i soldats alemanys acudiren com espectadors de luxe a aquells partits fora de la llei, no van escatimar esforços en castigar a uns futbolistes, que no en poques ocasions, van deixar de presentar-se als partits després de rebre “amistoses” visites a les seues cases.

La rivalitat entre els dos clubs més antics de Polònia no va saber trobar pau ni en els moments de reivindicació nacional. Abandonats els subterfugis forestals a l’octubre de 1943 més de deu mil espectadors es van donar cita als afores de Cracòvia para omplir un Garbarnia que acolliria el partit decisiu enfrontant al Wisla i el KS, dos potències que des de la independència polonesa de l’imperi rus havien comandat una lliga extinta baix l’invasió nazi. Tadeus Mitusinski, ex jugador del Kraków, arbitrària la final convertint-se en objecte d’un fet insòlit durant la invasió germana del país. Un penal, una pena màxima, després d’unes mans del Wisla va decantar un partit empatat i un títol disputat fins a l’últim minut, encenent els ànims d’uns jugadors que agredint al col·legiat en plena gespa van deslligar una resposta en una graderia que formaria part d’eixa guerra.

El recent alçament del ghetto de Varsòvia (19 Abril-06 Maig 1943) va alarmar en la Podgarski Plaz, la seu de les SS en la ciutat, iniciant l’atrintxerament davant el que pareixia una revolta contra l’invasor, donada la virulència d’uns disturbis, que durant diverses hores, es van estendre per tota Cracòvia. Ignorant com sempre, el poble és derrotat davant la creença infosa pel governant que li fa desconèixer el poder real que posseeix, l’exercit alemany, una vegada alertat del motiu d’aquells actes va deixar fer als violents fins que el cansament poguera amb ells. No estaven preparats per a repel·lir cap mena de resposta popular, i ningú ho va saber veure.

La reconciliació

Aquella va ser amb música i rams de flors, amb aplaudiments i vítols. Després de l’alliberament de Polònia en el Garbarnia es va disputar el derby de la reconciliació, un perdó públic cap a Mitusinski i els jugadors del KS per part del Wisla, instigadors d’aquells enfrontaments del 43 que havien quedat en les seues consciències a manera de vergonya en temps de penúries nacionals. Encara que el resultat no seria diferent. Altre penal intentaria decantar el duel a favor dels Pusy, encara que esta vegada no va provocar protestes ni agressions, sinó que a manera de burla o mofa, va ser rebut entre riures i aplaudiments contra un àrbitre torp al que se li van notar massa els colors.

De record recurrent, la batussa del 43 s’alça com l’inici d’un enfrontament etern, a pesar que l’absència de violència va ser quasi total fins l’enfonsament del sistema comunista, desbocada gràcies a la frustració que va provocar la crisi que acompanyá el col·lapse del bloc soviètic engreixant les hordes d’ultres en unes graderies que han transformat derbys com el de Cracòvia en una carnisseria que ja ha deixat 12 morts, l’últim al gener de 2012, en els últims 15 anys.

L’enfrontament fratricida segueix arrossegant escenografia socialista pintant al Wisla com els gossos cracovins pel seu passat sindicat a la policia soviètica, i al KS, els Pusy, amb el cartell d’equip pro-jueu encara que en les dos entitats hagen jugat tants catòlics com semites al llarg dels temps. Tot siga per mantindre un estatus que justifique unes posicions que només coincideixen per a recordar aquell octubre del 43, ara disfressat de contribució a la causa nacional.

0 comments on “El derby que va atemorir a les SS

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s