Memòries de Polònia i Ucraïna

Els dissidents de l’Eurocopa

Allunyada de la costumista pose industrial, Lviv, s’enorgulleix de la seua bellesa barroca, de la barreja cultural i de la diversitat creativa de les seues gents, molt allunyada de les grises Kíev i Donetsk, poblades quasi en exclusivitat per vies de tren, fabriques i edificis prefabricats d’estètica soviètica. La Venècia d’orient es presenta en el campionat d’Europa com la ciutat més atractiva per al turista, i també la més viva i contraposada a la resta del país. El fan-center reposa en ple centre de la urb, en l’avinguda llibertat, una de les principals artèries per les quals va correr l’independència abans d’arribar al cor d’Ucraïna, guardat als peus de l’estàtua del literat Tares Shevchenko, que albira a l’horitzó com el seu patit país s’obri al món tímidament.

En la ciutat més cosmopolita de rutenia com més s’allunya el viatger del centre per a endinsar-se en els ravals perifèrics va trobant la cara més crua d’una localitat que com tota població de la zona no ha pogut evitar la capitulació davant el poder de les fortunes imperants. En els suburbis de Lviv el partit nacionalista té la seua pedrera de joves valors, xics desencantats amb una vida que els presenta una opulència que passa de llarg per la seua existència, trobant en el futbol i la seua facció més violenta la via d’escapada necessària. Les zones que delimiten el centre noble dels barris perillosos es presenten sempre amb la mateixa pintada: “Hate Football, Love Racism” a manera de lema fronterer que llueixen orgullosos els més de 10 mil personatges que el passat curs van inundar els carrers de la ciutat per a demanar la fi de l’arribada de jugadors estrangers al campionat local.

Els ultres del Karpaty Lviv s’erigeixen com els més violents e idealitzats en l’extremisme, fins al punt d’abraçar el nazisme de forma vetlada. La resta de grups dominants de l’ambient radical reuneixen una barreja prou confusa d’ideals que els permeten caure en la contradicció eterna en tots els seus actes a pesar de presumir de tindre en comú la seua repulsa als dos règims que van assolar el país durant i després de la guerra mundial. Oleg Soldatenko, aficionat enfrontat al Banderstadt, una de les associacions del panorama ultra en Lviv, solidificà el seu activisme després d’un ardu enfrontament amb Petro Dyminsky, un dels tants oligarques que controlen el futbol ucraïnès i propietari del Karpaty, per a formar el K.O.S, una organització que pretén aprofundir en la cultura ultra com vehicle d’integració, eradicant la violència i la política dels estadis de futbol.

“Tant de bo puguem construir el que existeix a Alemanya” declara a la premsa, “hem de parlar amb el xics abans de veure’ls amb el braç alçat en una graderia, no després, perquè ja és massa tard, el que necessitem és una evolució, no una revolució” A pesar dels avanços dels quals presumeix haver aconseguit amb la seua organització lamenta que el suport de les institucions públiques i organismes privats siga escàs “perquè estan controlades, i jo, no estic bé vist pel senyor de Dyminsky, que és qui mana en esta puta ciutat.” K.O.S organitza cursos, tallers i xarrades entre la joventut per a educar-los en la prevenció de la violència i evitar que caiguen en les mans de les màfies mitjançant l’ajuda social a les famílies més desfavorides, fent-los entendre les diferències entre el patriotisme bé entés i l’extremisme desenfrenat que assola l’esport nacional. “Corregir des de l’educació” com afirma Soldatenko “encara que la majoria de la gent a Ucraïna és poc propensa al canvi, els agrada tot com está, com ho han conegut sempre, així és molt difícil donar un gir radical a la situació.”

Andrij Sadowi, alcalde de Lviv, públicament sempre es va mostrar partidari de combatre els grafitis obscens, ja que desenes d’ells poblen els carrers fent apologia del “white power” (tots escrits en perfecte anglès) encara que passats els mesos ni tan sols s’ha molestat en tapar-los per a ocultar la realitat d’un racó de la seua ciutat de cara al turista estranger, com si ha passat en altres localitats. Eugen Bantysh, ex jugador del Dynamo i ambaixador per al aficcionat (www.2012fanguide.org ) intenta fer pedagogia a través de la TV gràcies al seu càrrec de comentarista i es lamenta davant la provocació que suposa el problema de la violència en el futbol patri: “Veus a xavals amb el braç enlaire o entonant càntics feixistes quan els seus avis van ser torturats i assassinats pels nazis durant la guerra, açò és una bogeria.”

En un entorn preparat i després de seixanta minuts d’escabrós metratge Sol Campbell mirant a càmera va convidar als seus compatriotes anglesos a veure l’Europcopa per la TV i evitar el risc de regressar a casa en una caixa de fusta. Les imatges mostrades per la BBC parlen per si soles, encara que el context en el que van ser emeses no responia al panorama que es trobarà l’estranger en el país dels oligarques. Hui, Ucraïna és el lloc més segur d’Europa, i ho és per una senzilla raó, els perillosos ultres ucrainesos passen de l’Eurocopa, per convicció uns, altres, per estar a les ordres de les màfies i els mecenes que han invertit sumes ingents de diners, i no van a permetre que els seus cadells llencen pel terra un suculent negoci.

Els anti Euro 2012

Encara que solen ser escasses, i silenciades pel poder mediàtic, de forma tímida menuts grups de dissidents s’atreveixen a manifestar-se en favor de Yulia Timoshenko en els punts àlgids de Kíev per a desaparèixer tan ràpidament de la zona com les forces de l’ordre es percaten de la seua presència. Està prohibit transmetre una imatge roina d’un país que es juga, afirma el govern, molt en este torneig. L’avenir que li espera al capturat per tal acte d’indisciplina social no es alentidor degut al augment dels abusos policials i la repressió política que viu la regió després de l’enfonsament dels partits pro-europeus.

A pesar del recel existent és habitual trobar grups de protesta de diversa índole. El més curiós ho integra un grup d’atractives joves (FEMEN) que s’aposten enfront d’un dels tants clubs nocturns que no han escatimat recursos en reclutar noves xiques per a poder fer front a la demanda que exigeix un esdeveniment com este. Amb el tors nu, vestides de cuir, i amb un penis de plàstic penjant del pubis mentre expressions com “l’esclavisme sexual és feixisme” recorren els seus cossos es manifesten en contra del sucós negoci de la prostitució a Ucraïna, un dels paradisos del turisme sexual a Europa, i principal font d’ingressos de les màfies. (vore foto)

Encara que les hi ha que han creat més malestar entre el poder establit. Ievgen Schelkunov és el líder dels ultres del Dynamo de Kíev i un dels capitosts del moviment anti-Euro en la capital. Tant que trau pit per haver sigut cridat al despatx dIgor Surkis on este li va presentar una carta del govern en la qual l’insta a controlar l’activisme del seu cadell en pro de mantindre la bona imatge de cara als turistes.

“Donar suport a l’Eurocopa és donar suport l’actual sistema, que està corromput i dirigit, Ucraïna és una gegantesca mentida” sospita que les autoritats tenen punxat el seu telèfon i per això han descobert que ell està darrere de les milers de pancartes, pintades i adhesius que solen poblar el centre de Kíev, així no és estrany que l’any 1984 forme part del logotip del moviment, al costat d’un casc de policia i a dos mans repletes de bitllets que transformen l’anagrama oficial del torneig en altre que substitueix les paraules “Euro 2012” per “Fuck € 2012”, en una clara referència a la distopía que va plasmar George Orwell en la seua obra.

Degut a la seua posició d’enllaç entre els aficionats i la direcció del club, Schelkunov està acostumat a tractar amb Surkis, encara que esta vegada va ser amenaçat per este amb tindre seriosos problemes si tornava embrutar la ciutat amb els seus lemes anti-erucopeistes durant la durada del torneig. Ievgen només s’atreveix a parlar amb premsa estrangera perquè assegura que “està sent seguit de prop” , “des d’aquella reunió amb Surkis no he utilitzat el telèfon, estic controlat.”

El líder dels Ultra-Dynamo reflecteix el sentir d’una part del moviment ultra en tot el país, lluitem contra els oligarques, contra el futbol negoci, l’Eurocopa no va amb nosaltres, tot açò és un circ per a guanyar diners. Els estadis a Alemanya per al mundial van costar 100 milions, ací s’han disparat fins als 500 i ningú demana explicacions.” La lliga nacional és un reflexe del sistema baix el qual es regeix l’estat, una competició de tres nivells que controlen el Shaktar (Akhmetov), Dynamo (Surkis) i el Metalist (Yaroslavsky) “de tot açò té la culpa el donezker – grup de poder que envolta a Rinat Akhmetov, l’home més poderós del país, que inclou al primer ministre – ho controlen tot des que es van fer amb el poder.”

Ievgen desconeix perquè alça tant recel en les altes instàncies, però imagina d’on naix tot. En l’últim Karpaty – Dynamo van insultar a pulmó obert durant cinc minuts a Vikor Yanukovich, uns càntics que es van escoltar en tot el país a través de la televisió estatal, encarregada de transmetre l’encontre.“Ací la policia està dirigida pel poder econòmic, són els seus joguets, des de fa uns anys la política ucraïnesa és tot aparença, és un gran germà gegantesc.”

Els distints enviats especials a Ucraïna no cessen de relatar les curioses escenes que es troben de les faccions més temudes dels ultres locals, reclosos en locals destartalats en les afores de les seus, veient els partits per la televisió, banyats en alcohol i música, allunyats dels centres de les ciutats i dels estadis de futbol. Potser eixe siga el major acte de patriotisme que hagen realitzat, tot per complaure al gran líder.

Pots llegir la primera part d’este article fent clic ací

1 comment on “Els dissidents de l’Eurocopa

  1. Pingback: Ucraïna: un país, tres oligarques | THE BARRACA

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s