Ball de Torrent Mi Querido Tiburón.

Per què t’enfades Fernando Roig?

Refugiat en el seu menut regne de taifes Fernando Roig transita per les ombres maleint un nom, amenaçant amb actuar amb contundència davant qualsevol acostament del que un dia va ser el seu anhel, el seu somni ocult, la presidència del VCF. El club que en els últims anys ha passat d’alçar les seues passions a generar en el seu interior les decepcions habituals que resideixen en un capritxós. Els seus desencontres amb les últimes directives, lògiques davant el desgast de qui abandona la infantesa per a jugar a ser adult, sempre van ser preses com alguna cosa més, es van tornar inacceptables, segons el parer d’un empresari que va arribar a creure’s amb més poder del que realment va tindre.

El gol de Jonas va fer ingressar en l’absurd a un home antany respectat, assenyalat en l’actualitat per assumptes polítics, per a clamar públicament en favor de resultats pactats, plorant perquè un rival no es deixara, enrabietat per veure com un etern subordinat militava en la desobediència davant qui s’ho va donar tot. Actitud habitual per part de qui no accepta una negativa per resposta.

El hui frustrat mecenes oblida el matalàs que va ser el València CF per a les seues posaderes. Amb aquells amistosos estiuencs en els seus inicis que li permetien omplir un Madrigal que fins llavors mai va conèixer “el no hi ha bitllets”, seguint amb els acords de col·laboració que li permeteren gaudir de grans jugadors a cost zero per a llaurar un miracle, l’ascens a primera divisió, i la posterior tornada. En ambdós casos, la factoria de Paterna, Mestalla, tinguè un paper fonamental.

Haurà ja oblidat quan va recórrer al vell estadi de l’avinguda de Suècia per a poder acollir partits que el seu reduït estadi no podia afrontar?

Fins i tot el seu aclamat model de pedrera es va recolzar en sang blanquinegra. El transvasament de tècnics de l’escola, de talents, provinents de Paterna va ser una constant durant els primers anys de funcionament del futbol base groc. Tot amb el silenci i la complicitat del que fora conseller delegat del VCF. Sense rancors ni retrets per part de cap veu autoritzada en el bàndol valencianista. Pràctiques que hui dia continuen. Encara que només en els últims anys, i de forma minoritaria, ha fluït en les dos direccións.

Fernando Roig sempre es va mostrar radical davant la més mínima oposició. Va pujar els preus de les entrades fins a cotes prohibitives quan va començar a molestar-li les contínues invasions de valencianistes al Madrigal – lògic tenint en compte la quantitat de penyes existents a Castelló – mentre els seus continuaren gaudint d’entrades populars a cada visita a València. La direcció blanquinegra mai va respondre a pesar de les queixes dels seues penyistes. Tampoc va dubtar a encarir amb la seua intromissió tota operació de mercat empresa pel VCF que va creure perjudicial per al seu objectiu d’entrar en la Champions.

L’ascensió als cels de l’empresari estrella, fins a situar-se a la dreta de Camps, no fou gratuita. Aconseguì virar l’informació esportiva en Canal 9 en nom de guanyar protagonisme per al seu club, sempre banyat amb lloes, en massa ocasions, ridícules. “El millor equip del continent” il·lustrà aquell futbol desplegat que els ecombrá fins al sub-campionat per a passar a convertir-se en la reina de la mofa habitual llançada cap al Vila-real.

Potser el costum de trobar complicitat i acceptació en tot el que demanava – fins i tot en allò que anava contra els interessos del VCF, com no tocar a jugadors groguets en últim any de contracte que Roig va trencar anunciant el fitxatge d’Ayala al mes de Gener – li va fer pensar que la festa seria eterna. En les altures mai va imaginar que el seu model de club, basat en la pura subvenció pública – RTVV, Aeroport de Castelló, Ajuntament de Vila-real, diputació de Castelló, Conselleria de turisme..etc – posaria punt final als seus dies de glòria en quant l’administració fera crac.

I en això, Jonas, ni el València, han tingut res a vore.

Alguna cosa si que caldria agrair-li a Fernando Roig, que evite que cometem la barbaritat de pagar 10 mlls per un jugador com Bruno Soriano. Un d’estos dies igual algú li recorda que les cabotaes blanquinegres li varen ajudar a que la present encunia fora realitat.

5 comments on “Per què t’enfades Fernando Roig?

  1. bona entrevista al president del comité d'empresa de Canal 9

    http://bit.ly/OgNwhF

    ¿Y por qué ese despilfarro?
    Porque no se creen un proyecto de RTVV pública, el gobierno de la Generalitat y la dirección han visto esto únicamente como un objeto para servirlos en la propaganda y para obtener beneficios para intereses privados. Voy a explicar un caso, el director de RTVV, López Jaraba, no ha sido capaz de explicar en concepto de qué le ha pagado 567.000 euros durante los últimos 4 años al Villarreal por la explotación de su mascota…

    ¿Explotación de su mascota?
    Sí. La mascota solo ha aparecido en tres programas infantiles, ¿alguien sabe cómo es la mascota? Eso quiere decir más de dos millones de euros en cuatro años. Toda la programación y los trabajadores de la radio cuestan menos de 9 millones de euros al año. Pero es que [si se suman otros conceptos] se ha pagado al Villarreal en los últimos cuatro años más de lo que cuesta un año de Radio Nou, con toda la programación y sus trabajadores.

    Otro ejemplo?
    Hubo un año que el Valencia CF recibió más dinero de RTVV que la suma del coste de todos sus trabajadores, de los tres canales y de la radio, ¿en concepto de qué?, ¿por qué?, ¿qué se pagaba con eso? No se sabe, pero esos años curiosamente coincidían con las reuniones que tenía Camps con Paco Roig y Juan Soler (antiguos presidentes del club) y Bancaixa para la construcción del nuevo Mestalla.

  2. El señor Roig es un maleducado, ha tenido varios enfrentamientos en palcos vip y en zonas mixtas con la prensa por hacerle preguntas incomodas.

  3. Jose Ramón Fuertes

    Con lo de Forlán Roig ya se retrató vendiendoselo al Atletico por menos dinero y con comodisimas facilidades de pago cuando al VCF le exigia a tocateja más pasta.

    Y para rematar lo de Ayala y aqui tan gilipollas de no fichar a Capdevilla para no enfadar al taulellero.

  4. Pillgrim

    Marca: “Para vosotros no hay precio”

    Gracias Fernando ! aqui somos tan gilipollas de ofrecer 10,5 mlls por un tio de 28 años que debutó en primera hace 4 dias.

  5. A este tio no lo podemos nombrar persona non grata? sus desfachateces con el VCF ya vienen de lejos.

    Se acordará fernandito de aquel partido en el que un vcf ya sin nada que hacer “se dejó” para que se metieran en champions?

    aunque no lo consiguieron por perder el siguiente partido… ay señor…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s