Mi Querido Tiburón.

Estos són els altres Llorentes

En un món on els elogis són gratuïts i el mèrit pareix residir en passar per ahí més que en estar… no està de més fer un cop d’ull al nostre entorn per a conèixer qui està darrere de certs èxits en la gestió dels grans clubs europeus i com ho han aconseguit. Qui va traure al Dortmund de la ruïna i ho ha convertit en un Bayern en potència? Qui ha aconseguit que el United als últims vuit anys s’haja convertit en l’entitat amb més ingressos per patrocinadors? Tots tenen nom i cognoms, sous acords a la facturació dels seus clubs i una extensa fulla de serveis en grans multinacionals abans d’ocupar els seus càrrecs en clubs de futbol. Vegem qui són els Llorentes del futbol europeu:

David Gill, conseller delegat del Manchester United

Este britànic nascut a Reading és honoris causa per la Universitat de Birmingham, per la qual és llicenciat. La seua aventura professional la va iniciar en Pricewhaterhouse en 1987, la mateixa està entre les quatre grans consultores a nivell mundial. Posteriorment va formar part de BOC, la Gas Natural britànica, que ja no existeix com a tal després de ser adquirida pel grup Linde, de capital alemany, al 2006 . Abans d’unir-se al United en 1997 va treballar com director de finances de Tui i Proudfoot, ambdues situades entre les cinc majors companyies del seu sector. A més parla tres idiomes.

Al Manchester United va ocupar el càrrec de director de finances fins al any 2000 on va ser nomenat director general adjunt, compaginant càrrecs fins a Juliol de 2001, on ocupa en solitari la direcció general responsabilitzant-se del dia a dia. L’eixida de Peter Kenyon al 2003 el catapulta cap a la conselleria delegada per a exercir el control total de l’entitat. En estos quasi deu anys al capdavant del club ha aconseguit els millors acords comercials de la història del futbol, facturant més de 90 milions d’euros anuals per patrocinadors que han aconseguit multiplicar per dos els ingressos de la societat. La seua última acció ha sigut aconseguir que DHL pague per aparèixer en la roba d’entrenament del United. Les seues justificacions cap a la família Glazer li han fet perdre la seua reputació de cara al aficionat, que ho veuen com un traïdor malgrat que els ingressos de l’entitat no deixen de créixer any rere any situant la marca com la segona a nivell mundial només per darrere de Los Angeles Lakers.

Sou base anual: 1,4 milions sobre 370 milions d’ingressos anuals. El seu salari representa el 0,4% del total.

Ivan Gazidis, president executiu del Arsenal

Este sud-africà criat a Manchester, fan reconegut del Man.City i llicenciat per la Universitat d’Oxford, es va iniciar en el món professional de la mà de Latham & Watkins un dels majors bufets d’advocats del món. La seua experiència en el món de l’esport s’inicia en l’any 1994 quan s’embarca en el grup fundador de la Major League Soccer nord-americana, sent president de la Soccer United Màrqueting, la filial responsable de l’expansió comercial de la lliga. Entre altres èxits va engegar la creació de la Copa d’Or i va ajudar a refundar la federació mexicana de futbol. A més d’anglès, parla grec i francès.

En l’Arsenal des de 2009 té entre els seus objectius reflotar l’economia del club, llastrada per la construcció del nou estadi que obliga a l’entitat londinenca a desprendre’s dels seus millors jugadors cada any. En tot just tres temporades en el càrrec ha aconseguit augmentar els ingressos de la societat en un 4% encara que el seu major assoliment va ser aconseguir desembossar el projecte immobiliari de la institució, venent dos de les vuit torres d’edificis que el club va construir als voltants del Emirates per a sufragar les obres. Els 50 milions de lliures obtinguts han rebaixat la pressió creditícia sobre l’economia del Arsenal.

Sou base anual: 938 mil euros sobre 251 milions d’ingressos anuals. El seu salari representa el 0,37% del total.

Ian Ayre, director gerent del Liverpool FC

De llarga trajectòria militar Ian Ayre ha desenvolupat la majoria de la seua carrera professional a Àsia sent director general de Pace Systems, la major companyia del seu sector en serveis digitals per a televisió. Amb un parèntesi de tres anys on va ocupar la presidència del Huddersfield Town, va estar al comandament de la plataforma televisiva NT al Regne Unit per a posteriorment recalar en Total Àsia Sports. Encarregada de la comercialització dels drets televisius i de mercadotécnia de la immensa majoria de clubs europeus en el gegant asiàtic

Amb l’arribada de Tom Hicks i Gillet va ser nomenat director comercial. Des de la seua posició va remodelar per complet l’estructura de l’entitat creant un equip de treball dinàmic i capacitat que ha aconseguit augmentar de forma espectacular els ingressos del club en pocs anys. Ayre és responsable de l’arribada de Standard Chartered com a patrocinador, que va situar al club de Merseyside per primera vegada a l’altura del Manchester United. A més ha aconseguit un acord rècord amb Warrior para vestir al conjunt d’Anfield situant-lo com el segon club millor pagat del món per una marca esportiva. En menys d’un any en el càrrec ha aconseguit desbloquejar la el projecte de nou estadi que es converteix en remodelació agressiva del actual recinte.

El 22 de març de 2011 els nous propietaris ho van nomenar director gerent del club. El seu sou ascendeix a 1,1 milions sobre 203 milions d’ingressos anuals. Representant el 0,5% del total.

Daniel Levy, president executiu del Tottenham

Daniel Levy és un dels homes més misteriosos del món del futbol. Del que poc es sap més enllà de que forma part de ENIC International LC una societat d’inversió que des dels anys noranta ha anat adquirint paquets de control en mitjans de comunicació, empreses i clubs esportius. El seu lloc en la companyia li va dur a ser director general del Rangers quan esta es va fer càrrec d’un paquet important de les accions del club en 2001. Repetint jugada quan va fer el propi amb el Tottenham.

Des de la seua arribada els ingressos dels Spurs han augmentat per tres fins fregar els 200 milions, permetent a l’entitat londinenca contar amb una plantilla inimaginable a la fi dels anys noranta i principis del segle XXI. Levy és el responsable de que els propietaris de White Hart Lane estiguen situats entre els cinc clubs millor pagats d’Europa en concepte de patrocinis. Introduint una nova formula per la qual Autonomy e Investec s’alternen la samarreta depenent de la competició, arribant a ingressar per este concepte 12 milions de lliures anuals.

En 2008 va presentar un ambiciós pla de construcció d’un nou estadi el finançament del qual es faria càrrec en un 25% la fundació, l’altre 25% el club, i la resta s’obtindria mitjançant la venda del naming del estadi. Plans en principi frustrats per l’Ajuntament de Londres que va tombar el projecte per entendre’l com una operació especulativa. Després de diversos anys de revisions i negociacions, que va dur fins i tot a licitar per l’estadi olímpic, el projecte podria veure llum a mitjan 2013.

El sou base de Levy ascendeix a 630 mil euros sobre uns ingressos anuals de 181 milions. Representant el 0,36% del total.

Ron Gourlay, director general del Chelsea

Potser Gourlay no haja accedit al càrrec en el millor moment. Després de l’eixida de Kenyon i Scolari Abramovic va tancar l’aixeta als seus executius (van arribar a cobrar 3 milions a l’any) per a destinar 2,5 milions a tot el seu equip de gestió, que engloba a més de 25 persones. Gourlay fou l’encarregat de reflotar UMBRO en els anys noranta fins a situar-la com una de les principals marques del mercat, abandonant la companyia després de la compra de NIKE. Amb menys de dos anys en el càrrec ha aconseguit reconduir les finances del club fins a equilibrar-les tenint com a prioritat rejovenir la plantilla i amb ella rebaixar el cost de la mateixa. Després d’augmentar els seus ingressos per patrocinis en un 2% ja està entaulant converses amb diverses marques per a substituir a Samsung amb l’objectiu de convertir al Chelsea en el millor pagat del món. Ron Gourlay guanya 700 mil euros a l’any sobre uns ingressos de 250 milions. Representant el 0,28% del total.

Christian Dreesen, director general del Bayern

Duu dos mesos al Bayern, per tant la seua gestió no es pot analitzar. Encara que un dels seus objectius és convertir al club alemany en el número un en quant a ingressos. CEO d’UBS fins a 2008 aplegà al Allianz provinent del Banc de Baviera després d’una extensa trajectòria vinculada a la banca. Cobrarà 800 mil euros de sou base sobre 321 milions d’ingressos anuals, representant el 0,25% dels mateixos.

Hans Joachim Watzke, conseller delegat del Borusia Dortmund

Este llicenciat en econòmiques, amb experiència en diverses empreses energètiques com EON, és el responsable del miracle del BVB després de declarar-se en fallida al 2003. Un dels èxits pel qual més es sent orgullós és el de tornar les accions del club al mercat de valors després de ser suspès en 2002 baix sanció milionària. Encara que el valor de les mateixes en 2009 fora d’un euro el gest va escenificar la recuperació total d’una entitat que va estar a cinc minuts de desaparèixer en l’estiu de 2003.

Encara que el factor clau en la recuperació econòmica de l’entitat va ser recuperar la propietat del estadi en 2009, venut a un consorci per a evitar la liquidació. Després de la recompra l’estadi ha patit una transformació que ho ha convertit en el motor econòmic del club, no només beneficiant-se del naming sinó també del nou museu, espais comercials i el pagament per la instal·lació de plaques energètiques en la coberta del mateix, una de les principals fonts d’ingressos de l’entitat.

Watzke també és responsable de que soles dos anys després de signar amb Kappa la marca alemanya Puma es comprometera a pagar el doble per a fer-se càrrec de l’entitat aurinegra. Baix el seu mandat Evonik va augmentar el seu patrocini de les samarretes fins als 9 milions per temporada. Encara que el gran aval del seu mandat va ser l’aposta per la reestructuració de la societat, que va dur al club a invertir el que havia reduït en despesa de plantilla a millorar la infraestructura de pedrera i la seua xarxa de tècnics. Hui dia el BVB compta amb un grup de joves talents que li ha dut a guanyar dos lligues consecutives.

La salut financera del club és tal que als últims mesos hi ha un debat constant a Alemanya que compara als de Westfalia amb el Bayern de Munich. Una de les operacions més intel·ligents va ser el fitxatge de Reus, sufragat amb la venda de jugadors de segona unitat, com Lucas Barrios per 12 milions al futbol xinès, que han ajudat a consolidar la marca en el mercat guanyant presència en els mitjans gràcies a un intel·ligent acord amb marques comercials que patrocinen al futbolista.

Basant-se en els seus èxits el passat any Watzke va anunciar que augmentaria per dos el seu salari, el que va deslligar una furibunda onada de critiques cap a la seua persona. En l’actualitat guanya 720 mil euros sobre 138 milions d’ingressos anuals. Representant el 0,52% del total.

Peter Peters, director general del Schalke

El més veterà en el càrrec, i també el menys format. Peter Peters va estudiar periodisme i des de jove es va dedicar a gestionar mitjans de comunicació, creant la seua pròpia agència. Fins que en 1993 es va introduir en l’estructura del Schalke. Este home és responsable de que l’entitat minera abandonara la pobresa que l’havia dut a passejar per la Bundesliga, i fins i tot per segona, per a catapultar-lo al la glòria amb la copa de la Uefa en 1997 i la construcció del Veltins Arena. Baix la seua gestió les xifres del club són espectaculars, en deu anys va augmentar per quatre els ingressos de l’entitat fins a situar-los en els 202 milions actuals.

Un dels seus majors assoliments, amb una intel·ligent estratègia comunicativa, fou aconseguir atraure a Gazprom cap al Ruhr per a que esta invertira 25 milions al club, no només per concepte de patrocini de samarretes (que ja són 18 a l’any) sinó també en projectes de pedrera, com a patró de la fundació, i soci de la nova ciutat esportiva que l’entitat està projectant. Peter Peters cobra 500 mil euros anuals sobre 202 milions d’ingressos. Representant el seu salari el 0,25% del total.

Els altres…

De recent nomenament no hi ha molt que destacar de personatges com Carl Edgar Jarchow, conseller delegat del Hamburg des de Maig de 2012. Té la responsabilitat de reflotar una entitat immersa en una profunda depressió i per a això s’ajudarà dels seus 420 mil euros anuals sobre 128 milions d’ingressos. D’igual manera que Franco Baldini a la Roma, duu un any amb els seus 600 mil euros sobre 143 milions anuals, tenint com a repte situar al club capitoli al nivell dels millors després de l’adquisició dels nous propietaris.

Més recorregut té Giuseppe Marotta en la Juventus, baix la direcció del qual el club de Torí va abandonar la crisi després del Moggi Gate, estrenant un estadi que ha ajudat a augmentar per dos els guanys de l’entitat que com a guinda al pastís va conquistar l’Scudetto del passat curs. Marotta pot presumir de ser el gestor millor pagat amb els seus 1,6 milions al any a càrrec dels escassos 153 milions d’ingressos anuals de la Juventus, representant el seu salari el 1,1% del total.

Encara que els majors reptes a nivell de gestió recauran sobre dos vells coneguts com són Jean Claude Blanc (ex-Juve) al PSG amb 700 mil euros de sou (0,6%) i Ferran Soriano al Manchester City amb els seus 1,5 milions (0,9%) per a l’home miracle del Barça, responsable que el club català es situara al nivell del Reial Madrid en ingressos durant la seua etapa al Camp Nou.

El cas més paradigmàtic de tots és el del nostre estimat Llorente, que més enllà de que va ser director de tendes de Mercadona durant cinc anys, ningú sap res sobre la seua experiència laboral fora del VCF. Amb un contracte blindat a 400 mil anuals sobre uns ingressos de 116 milions, dels quals 25 pertanyen a la Champions, el seu sou representa el 0,35% del total. El 0,5% sense competició europea.

2 comments on “Estos són els altres Llorentes

  1. Jose Ramón Fuertes

    Curiosa la relación cultural = nivel de gestión. Mientras la mentalidad anglosajona invita al conocimiento y el trabajo como fin de la excelencia, la suerña y catolica apuesta por el crearse a si mismo.

    Florentino en USA o en Francia seria un hombre con una brillante carrera universitaria, doctorado, y con un cv estratosferico… aqui es un simple mamarracho que empezó de la nada e hizo fortuna.

  2. Un director de tiendas que pasó de colocar el stock a dirigir un club de futbol y negociar creditos con bancos, asi nos va, y nos fue , con el contrato de Romario que firmó él y está condenado en un juzgado, con metrored…etc

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s