Mireu la foto. La va publicar ElPaís dissabte passat, potser a molts se’ls caiga el pal del ombratge al comprovar que Llorente no va baixar dels cels ni va vindre de planetes inexplorats. Mireu la foto, i entendreu ara que li passa al VCF. Un club instal·lat en l’endogàmia des de fa 20 anys, sent víctima de la mateixa, envoltada i gestionada pels mateixos baix les mateixes premisses. Guerres, retrets, caigudes i endiosaments segons bufe el vent, excusant-se sempre en un passat que mai va tindre altra signatura. La fauna que envolta a l’entitat segueix sent de la pitjor mena. Pancarters, untats, dirigits, gestors i periodistes que s’han fet rics amb anuaris, publicitats, ‘bolos’, aliances, accions, comissions i societats estranyes. Una porcatera d’estòlids que encara tenen el rostre d’erigir-se en salvadors de la pàtria.

Enriquits després de vendre les seues accions que es passegen per les ràdios criticant a un altre el que ells mateixos han fet. Gent que va cobrar diners per fer pintades exercint de veu del valencianisme en tertúlies, antany addictes del poder delineant l’alliberament, gent que presumeix de ser íntim de Gil Marín enarborant la bandera de l’honestedat i el anti rogisme. Tots sustentats per interessos còmplices. Ens ha vingut bé esta regressió absurda al passat per a comprovar amb perspectiva tota una trajectòria plena de personatges més vistos que una de romans en setmana santa, que es creuen amb el dret de donar lliçons de bon govern i ètica professional.

Ha bastat una breu aparició de Paco Roig per acaparar tota l’atenció durant set dies, per a marcar l’agenda d’un club que va eixir a reconèixer errors, a lamentar-se de no incloure a l’entitat com a sòcia en Newcoval, ara que els seus promotors són història, fent un acte de consciència pública vist que un simple atac d’un dinosaure ha servit per a sacsejar-los una poltrona adquirida sense dret. I eixe és el drama. Que davant la falta d’uns mitjans crítics haja de tornar un fantasma d’ultratomba, un fantasma que es va omplir les butxaques, per a evidenciar la necessitat d’un agent extern que pose contra les cordes a l’actual govern de la SAD.

Tal és el tedi del personal que Roig va ser rebut entre aplaudiments en la mateixa cara de Llorente. Tota esta troupe de corbates i micròfons, pintats de sípia pel pas dels anys, no podrien fer-li millor servei al VCF que agafar-se de la mà i llançar-se per un pont. La necessitat d’una regeneració a gran escala, tant interna com en l’entorn, es fa peremptòria, necessària, imminent. No vos aguantem més. I ací no hi ha innocents, teniu tots les mans tacades.

Mentre ens trauen contractes d’Antena 3 deixem de costat la trista realitat d’un club estancat, atrapat en l’edat de pedra en plena era global, enganxats a una tela d’aranya que lluny d’escapar d’ella ens reté més a cada moviment realitzat. No s’avança, només es retrocedeix. Fent-nos ignorar una pronunciada incapacitat per a solucionar problemes pels quals se’ls paguen, d’una qüestionable planificació a tots els nivells i d’una xarxa clientelar que olora encara que no es parle. Seguim presoners de les formes del passat a punt de donar la benvinguda a tot un 2013 apassionant-nos amb debats de fa 15 anys.

Tot el que ens passe és poc per al que mereixem.

3 comments on “1996, altra vegada

  1. Hay si tuviéramos unos dirigentes honrados y valencianistas de verdad!!
    Magnífico artículo como de costumbre

  2. Collons, pues escoltant a Morata deuríem de fer-lis un monument a tots estos.

  3. el dia que desapareguen tots, ploraré tant d'emoció que moriré deshidratat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s