Mi Querido Tiburón.

Viure pitjor que el Nàpols

Des de 2009 les entrades parlant de la Football Money League han estat una constant en tots els inicis d’any en este bloc, l’única tradició que perdura dels primers temps, i en totes elles, fins a dedicar-li una entrada en exclusiva, ha cridat l’atenció la meteòrica progressió del Nàpols, un club declarat en fallida fa vuit temporades que va arribar a jugar a la Sèrie-C, i que en els últims quatre anys, sense disputar competició europea, va aconseguir situar-se a nivells d’ingressos del VCF. Hui, tres anys després i amb la seua primera participació en Champions, el conjunt que presideix el controvertit Aurelio De Laurentiis ha aconseguit superar al conjunt de Mestalla de forma aclaparant per primera vegada en l’història.

Però no és l’únic cas, el Newcastle, jugant a segona divisió al 2009, va desbancar al club presidit per Manuel Llorente del top-20 de la Football Money League. A penes tres anys després del seu descens els titulars del St.Jame’s Park tornen a aparèixer entre les entitats que més ingressos generen del continent en detriment del club valencianista, que desapareix del rànquing després de perdre tres posicions. L’estudi que realitza la consultora Deloitte no deixa de ser un símptoma de cap a on es dirigeixen els eixos de poder als pròxims 20 anys. La Premier situa a set clubs entre els més opulents financerament, la Bundesliga aporta quatre clubs a l’estudi, amenaçant amb aconseguir altre representant en la pròxima edició, mentre el decaigut Calcio classifica a cinc de les seues entitats entre els millors. França i Espanya mantenen a dos representants. Sent els de la Roures Dual League, qui lideren la taula.

M’entres la mitjana d’ingressos dels clubs britànics es situa en €100 milions, a la LFP no apleguen als €50, donant-se casos tan sorprenents com que una part important dels clubs de la segona divisió anglesa ingressen més que molts clubs de la primera divisió espanyola: ací varem tractar el tema al mes d’Agost

En el cas alemany, com ve sent habitual, crida l’atenció l’escassa importància que tenen els drets de TV sobre les seues finances. Per exemple, el HSV és el club que menys ingressos genera en este concepte, amb tot just 23 milions d’euros. No obstant això aconsegueix mantenir-se a pesar de reduir els seus ingressos dràsticament, perdent els bonus triennals que atorga la Bundesliga per rendiment esportiu, en una còmoda divuitena posició amb €121 milions. El manà televisiu està veient reduïda la seua rellevància als ingressos totals del millors clubs cada temporada, hui dia els ingressos per match-day – en els moderns arenes – o els ingressos comercials ja superen als ingressos provinents de les operadores televisives.

L’Arsenal genera el 41% dels seus guanys anuals (€290.3) gràcies al Emirates, €117 milions pels €107 generats per TV. El Manchester City veu reduïda la seua importància televisiva al generar el 50% dels seus ingressos per l’explotació comercial de la seua marca, reduint les aportacions de les operadores en un 38% del total. El club de Mansour ha progressat dels €102 milions de facturació en 2009 als €285 milions en 2012. La lliga italiana és l’única competició on el match-day és una partida gairebé residual, situant-se entre el 13% i el 16% quedant el 50% dels ingressos en el pastís televisiu. El cas cridaner, com ve sent habitual, és el del Nàpols, situant els seus ingressos comercials a nivells similars als del Inter de Milan, un fet impensable en altres latituds no molt allunyades del sud d’Itàlia.

Tornarà el VCF al rànquing?

El progrés financer a tota Europa és una constant, al passat curs per a aparèixer al Top-20 de Deloitte feien falta 114 milions d’euros de facturació, en l’actualitat es situa en 115,3 per a tancar la classificació, el que fa complicat que el VCF, que el seu màxim històric en este estudi no va superar mai els 116 milions – única i exclusivament gràcies a la Champions – puga tornar a treure el cap tret que supere els vuitens de final de la màxima competició continental i revertisca la sagnia social que li ha dut a buidar el seu estadi.

Financerament parlant el club de Mestalla mai va abandonar un còmode quart graó mundial, al nivell d’equips com el Nàpols (que ha progressat fins al tercer), Benfica, Stuttgart, Everton, Ajax o el sorprenent Fulham, que soles factura 14 milions menys que el VCF. Sense oblidar al Corinthians, que amb els seus 94 milions d’ingressos base és l’únic club no europeu que amenaça amb entrar al Top-20 en un futur no massa llunyà, gràcies a un Brasil que ha despertat de la letargia i està revolucionant el seu futbol amb noves estratègies i mètodes de màrqueting (vore: Brasil com a potència econòmica) que estan traguent a les entitats esportives de la ruïna i l’ostracisme.

2 comments on “Viure pitjor que el Nàpols

  1. Igual es la camorra napolitana la que va obligando a toda la población a consumir productos del Nápoles, ya sabes por lo del blanqueo de dinero. 😀 😀 😀

    PEPELU

  2. Home pues veient l'art que tenen per a gestionar i reciclar el fem no ho descartaria.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s