Antiherois. Coses de futbol

Plorar-li a Jeremy Mathieu

Si un es fixa en el francès, al llarg del partit comença a desfigurar-se lentament aflorant un color roig al seu rostre que els senyors de Pantone duen segles intentant barrejar sense èxit. Plantejant-se fins i tot fitxar al jugador per una astronòmica quantitat i furtar-li el secret per a vendre’l a una legió de dissenyadors histèrics que acabaran presumint de tonalitat en la cafeteria del treball. Salvant-li així el pressupost a Llorente. Açò es comprova quan un pateix els partits amb ell, en lloc de suor pareix brollar-li cera dels porus, mutant lentament en un ciri en descomposició. Finalitza els partits tan buit, que instintivament tires la mà al mòbil per a demanar una ambulància preveient els últims instants abans de caure desplomat al terreny de joc.

Este home nascut del silenci va sumir al drama la banda esquerra de Mestalla quan va decidir anar-se’n a córrer pel mont per a recuperar els seus tendons. Guardado encara ho maleeix – mentre pega amb loctite els trossos del seu ser que van acabar espargits sobre el verd el dia del PSG – per abandonar-lo en la tasca de córrer la banda. Amb lo fàcil que pareixia. La seua absència atemorí més que una peli roina de sèrie B, provocant el berrintxe perpetu a una militància que va passar d’un Alba – Mathieu a un Cissokho – Guardado com qui passa del crac a la metadona. I així, no es pot.

L’altre dia, com burlant-se de tot, es va posar a jugar de central després d’incomptables mesos d’absència, i per moments, vam veure sobre el camp a Mathieu Sammer tenint un bon dia assecant un got d’aigua fresca. Després va seguir la seua personal evaporació fins llanguir a una relliscada quan amenaçava a llevar-li el lloc a un despistat Rami. Jeremy és d’eixes persones que necessiten culminar la perfecció amb alguna cagada per a ser ells mateixos, com exercici budista de renúncia al Baló d’Or. Pot ser que sobre el Parc dels Prínceps acabe destrossat com un Robocop xulesc continuant eixa interpretació de líbero fi que el van obligar a exercir, però com bon androide, es recompondrà per a fer que la gespa no torne a créixer per la banda esquerra, que és lo seu.

Este geni subtil i modern carriler del València CF i de la selecció francesa – temporer de luxe – atribueix la seua tècnica a una benedicció genètica, i la disciplina sent de Toulouse, li ve de naixement. Amb els seus pòmuls prominents i el seu aspecte de yonki lletós a la recerca de la seua dosi bé podria haver eixit d’un capítol de The Shield, permetent-se el luxe del cigarret com únic passatemps, com qui tria gastar-se els diners en vore una d’Almodóvar sense avergonyir-se.

La seua aportació fou valorada quan es va anar al llimb per culpa d’un negligent doctor que conta amb permís papal per a destrossar al seu antull com un Mengele qualsevol. Acostumat a ser víctima de la fal·làcia gratuïta, en eixa dansa de desprestigi del propi per a imposar una xusca idea periodística – “tot el de fora és roin perquè no entren al joc, i jo he de vendre, collons” -, Mathieu va per ahí sent dels millors laterals esquerres que es poden trobar al món dels mortals, sempre a punt d’incendiar amb la seua electricitat l’últim passe. Ganiveteja la banda i flota al centre per a retornar parets o despressuritzar la vida, donant-li profunditat a un equip terriblement pla, molt de vora platja, agafant-lo per l’orella i duent-lo mar endins, donant sentit a l’estada mestallera.

Este pèl-roig sobrehumà amenaça amb formar una parella criminal amb Joao Pereira quan el deixen, per a acabar d’esmenar a un equip que viu incomplet tota la temporada, recuperant peces amb les quals reinventar-se sobre la marxa i perdent altres pel camí en una cerimònia de mutilacions sense fi. No cal descartar que el francès viole a Valverde quan torne al carril i comprove que juga a un equip més equilibrat, millor posicionat sobre el camp i aprofitant millor l’espai, reduint amb això el seu desplegament físic en nom d’un millor rendiment. Una violació fruit de l’amor de qui s’ha acostumat a jugar-se la vida corrent com un boig enmig d’una orgia ofensiva sense sentit per a finalment trobant la pau de cop i volta. A Mathieu li hem plorat molt, i ara que ha tornat, si no ens l’han desgraciat, les coses soles poden anar a millor.

9 comments on “Plorar-li a Jeremy Mathieu

  1. Nawarowski

    i te molt mala sort, lesions i va i el dissabte es va esbarar .. haguera sigut jornada redona

  2. Esque tampoc tenim físic, cada volta que juguem amb algun equip físicament fort al mig del camp, saltem pels aires, siga el Schalke, el PSG o el R.Madrid. Per això fa unes setmanes vaig dir que cal africanitzar el VCF no valencianitzar-ho.

  3. Nawarowski

    demà que no ens colen 4 o 5 prou … jo volia anar a París a vore el partit però en el partit de Mestalla vaig tindre prou xD

  4. Hui en dia la Champions ens ve gran…

  5. Pepe Gumbau

    Per qué volem…

  6. Nawarowski

    falta técnica i calitat … amb la falta d'aixo sols queda treball i físic…crec que val la pena quedar 3r en la fase de grups i anar a UEFA directe

  7. Esque tampoc tenim físic, cada volta que juguem amb algun equip físicament fort al mig del camp, saltem pels aires, siga el Schalke, el PSG o el R.Madrid. Per això fa unes setmanes vaig dir que cal africanitzar el VCF no valencianitzar-ho.

  8. Fernando Ferdy

    Lo que le falta es una buena aficion, 3 anyos seguidos en Campions donde estan sevilla Atletico, Athetic….. ah y el campeon creo que se fue en la primera ronda, no sabeis valorar lo que tenemos!!

  9. Pepe Gumbau

    Fa un mes i poc, hi hagué una opció, de 28 anys i de primer nivell europeu, “d'africanitzar” al València i se'n va anar a la Fiorentina després de ser desestimada per Braulio (ho va afirmar ell mateix a l'entrevista amb Morata, a la SER).

    Pareix ser més rentable fixar a Javi Fuego, jugador que farà 30 anys la temporada que be. Amb tots els respectes a Javi.

    Per si hi ha algún despistat esta opció era Momo Sissoko, qui es moria de ganes per tornar a València.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s