Coses de futbol històries de la champions

Guanyà la por, va perdre el VCF

Estava tot el món tan pendent de les catàstrofes naturals que podia provocar Barragán que va aparèixer Parejo per a reivindicar la seua mortalitat fart de tanta perfecció, com qui troba a faltar el guis de la mare quan abandona el niu. Al VCF li van entrar els dubtes quan més de cara se li va posar l’eliminatòria, abandonant la pose madura per a entrar en ansietat i perdre de vista el camí del miracle. En eixe transcurs, Banega va tornar a demostrar que és mig equip. Per a qui encara no s’haja llevat del cap aquella banda elèctrica del passat lo d’anit li pot parèixer poc. Per als altres, el partit a París aplega a una aparició mariana. Per primera vegada en sis temporades i mitja eixa gent que llueix el blanc i el negre va competir amb totes les de la llei, i ho van fer a lo gran, sense avisar.

Este adolescent rebel mutat en plantilla de futbol tendeix a dur la contrària al respectable, abraçant la desgràcia quan més esperes d’ell, apareixent de cop i volta per a posar-te el dubte al cap quan ho has donat tot per perdut. El partit d’anit cal valorar-lo des de l’infermeria. Amb mig equip disponible, cosit amb retalls i peces que no casen a la línia defensiva, els homes de Valverde van fer el millor partit que es recorda. I ho va fer des de la incomprensió en certes decisions tècniques, com ocorre amb els grans, que amaguen coneixement on la resta del món soles veu coses inexplicables.

Destacar l’altura dels caps a la derrota tal volta siga indigne per als més exigents, però cal recordar que este grup mai va saber caure a una gran cita amb la testa a l’altura del rival. I eixe és el detall guanyador que ens va deixar l’encontre sobre la dura gespa parisenca, les formes, ho diferencien de tots els altres. Encara que al VCF sempre li falta alguna cosa per a acabar d’estar complet; i esta vegada, pot ser siga haver triat entrenador quatre anys tard.

El VCF va morir a Mestalla i ho va tornar a fer a França víctima de les seues pròpies pors i errades, massa avantatge a una competició a la qual ni la perfecció et garanteix el triomf. El tardaner regal de París va deixar a les clares que este equip, si creu, pot arribar a nivells que no se li pressuposaven. Evidenciant que més enllà de carències tècniques la gran llacuna d’este roster és de mentalitat.

0 comments on “Guanyà la por, va perdre el VCF

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s