Puedes leer esta entrada en castellano haciendo clic aquí 

Amb la sensació de que havia alguna cosa fent de tap, comencen a aflorar declaracions en el nou jardí d’Amadeo Salvo. El primer colp baix va arribar des de Brasil. La crítica a una decisió presa hores arrere va nàixer de la boca del últim gran baluard que els queda als Toldrá en el club. Amb eixe sabor a paraules eixides de boca aliena Soldado tornava a exercir d’amic fidel que executa la galtada a la nova administració. Durant tota la temporada, i també al passat curs, mai va tindre objeccions en donar la cara pel president Llorente, al que li ha d’agrair l’augment de fitxa que li va regalar fa dotze mesos per a major glòria d’un club raquític en lo financer. Fins i tot sense temor en posicionar-se més enllà del convenient, el davanter sempre va saber estar al costat de qui el va portar a Mestalla i tan bé el va cuidar sempre.

Sols és una mostra que ha de saber llegir el nou inquilí per a comprendre que l’administració Llorente i la xarxa clientelar que ha deixat darrere de si mai li serà fidel. Massa favors es deuen els uns als altres com per a obrir el ventall a nous aliats. “Jo no seré qui venga a Soldado” va arribar a declarar l’exgestor a sou del nostre banc amic en una de les seues últimes compareixences abans de perdre el ceptre de poder. El punt sobre el qual es dóna suport les recents ganes de parlotejar de qui havia de ser capità el pròxim curs. Roberto i els seus agents li devien al vell règim el favor de no crear-li un problema forçant la seua eixida. Ara té via lliure i motius – tant esportius com de fidelitat – per a fer el necessari. Ja no hi ha tap que valga ni elegància que es porte.

Les aspiracions del davanter són totalment legitimes, i una estupidesa per a qualsevol voler retraure-li alguna cosa en eixe aspecte. Encarrilant la trentena, amb les seues millors xifres golejadores recént parides, i un palmarès personal ple de teranyines, fan els ingredients necessaris per a iniciar el camí d’eixida. El criticable del discurs s’amaga en el rerefons polític i estratègic que té. I en les roines formes emprades. Retindre al futbolista una vegada pronunciades les paraules màgiques es converteix en una tasca quasi impossible. En estos casos el màxim que es pot aconseguir és ajornar la decisió una temporada i guanyar temps per a trobar un substitut des de la tranquil·litat, i si s’escau, donar-li un últim premi al golejador retocant-li mínimament la fitxa per a fer-li augmentar el seu particular catxé en la nova destinació. Potser eixa és la prioritat en estos moments per a la família.

Eixe quedar-se sols en un club que veia seu ha sigut la motivació que ha trobat per a de cop i volta descobrir la mediocritat latent en la institució, i fixar-se en models més ambiciosos construïts amb la mateixa austeritat. A falta d’oculista trobat de casualitat en alguna favela brasilera, Soldado, i també Rami, eren conscients de tot això des de fa molt i mai van gosar declarar-lo en públic. Més bé, els seus discursos eren diametralment oposats, afins a les paraules eixides de la boca de l’expresident i la seua cort. Encara per elegància i respecte el golejador hauria d’haver tingut més tacte envers un club i un president que no han cessat a repetir pública i privadament la paraula “referent” associada amb el cognom Soldado, escrivint “ambició” al encapçalament del seu nou projecte. El jugador s’ha equivocat, o li han fet equivocar-se, en les formes i en els temps emprats. Una patinada desagradable que mal portada pot desembocar en assumptes tèrbols. I no és la primera.

El dia que Salvo finalitze la seua particular lluna de mel, haurà de començar a guanyar consciència de la selva en la qual es mou el futbol, amb les seues punyalades i camarilles, i avançar la neteja en l’estructura administrativa de la SAD. Està a temps de ser el botxí en lloc de la víctima. En cas contrari, acabarà veient-se enmig d’una boda rebent cordials salutacions dels Lannister.

5 comments on “El Soldado polític

  1. No lo tomeis tan en serio. Está claro que no se irá salvo que llega algun equipo para pagar su clausula, y estos que pueden pagarla son Anzhi y Rubin, y no creo que a él le interesa irse a Rusia en los mejores años de su carrera. Yo creo que el tio no ha querido decirlo asi, pero es un poco tonto, que le vamos a hacer.

    Ah, y otra cosa. Más que por otra cosa, yo creo que se ha pensado mejor y más importante en el VCF que Villa, y eso no es asi. De aqui las declaraciones inoportunas.

  2. A mi les declaracions de Soldado m'han pegat una “patà en els collons” i no perque m'importe l'opinió de Soldado (Gràcies a Deu des de l'affaire Mijatovic no “idolatre” a cap jugador) sinó perque ha menyspreat al VCF. Fins a cert punt puc entendre que si Barça. Madrid, Manchester o Bayern van a per un jugador, eixe jugador demane la seua eixida immediata, pero que Soldado valore a l'At. Madrid per damunt del VCF és una cagada en tota regla, i més quan es tracta del capità del VCF ¿A on té l'orgull?

    Com dic, afortunadament, les opinions dels jugadors no m'importen massa, pero el VCF sí. El nou president hauria d'exigir a Soldado que fora més contundent i en tot cas, indicar-li que si vol jugar en lligues europees, que pose la pasta. Encara està a temps de rectificar, pero de veres, i no lo que ha fet, o està afectant a la image d'un equip del que és capità

  3. De aquellos lodos estos barros…

    Estas cosas pasan porque en los últimos años hemos sido un club que no se ha hecho respetar. Y no solo fuera, sino también dentro. El ejemplo es Soldado, que ahora va y se cree el amo del cortijo.

    Si queremos volver a ser un club serio, lo primero es ponerle una multita económica por mear fuera del tiesto y despreciar al club que te paga y que encima te vende como su máxima estrella.

    Lo único que parece funcionar con esta gente es que le toquen el bolsillo, por poco que sea. Pues se sientan precedentes de esta manera y a lo mejor el siguiente se lo piensa a la hora de despreciar en público al Valencia.

    Salvo debería hacerse respetar desde el minuto 0. Lo que “pierdas” ahora lo ganarás luego. Que aquí en los últimos se ha reído de nosotros hasta el último mono. ¡Ya está bien! Como para que encima ahora lo hagan tus propios empleados.

    Si no está de acuerdo, son 30 kilos. Ahí es donde también debemos hacernos respetar.

  4. La veritat que dóna pena vore a tota esta xusma autodenominar-se valencianistes… i el Manolo Mas el primer. S'han cansat de repetir que no hi ha diners i ara per collons han de pujar-li el sou a un jugador que està renovat i més que renovat… per un partit bò que ha fet. Per a mi si dónen 25 kilos que l'empaqueten. Crec que Silva, Villa o Mata eren més determinants que este tipo.

  5. Jose Ramón Fuertes

    Aquí lo que pasa es que los únicos que tienen pasta son los ingleses y Madrid y Barça. Y los ingleses les importa una mierda lo que tienes (Si no les vendes a Soldado o a fulanito tienen 3 o 4 igual o mejores por ese precio) y ni Madrid ni Barça van a comprarte nada ya porque ya no tienes gran cosa.

    Ningún equipo aleman o italiano van gastarse 12 kilos en un central porque no los tienen, y menos 30 por un delantero. Más cuando por menos hasta encuentran cosas iguales o mejores en sus propias ligas o cerca de ellas. Igual en Napoles que está medio torrao si vende a CAvani por 60 kilos te ficha a Soldado por 30 .. o igual le quita al jovencito goleador que tiene el Udinese o el Palermo, como lo fue Cavani.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s