Coses de futbol Destinació Futbol Mi Querido Tiburón.

Eupen: El laboratori dels xeics

Amagada entre verdes valls i frondosos boscos, al cor de les Ardenes i amb els seus 18 mil habitants Eupen es situa just un pas per darrere de la frontera belga amb Alemanya. Encara que futbolísticament, caldria situar-la en un punt intermedi entre el Manchester City i el PSG. En este menut racó del món, desapercebut per al gran públic, viu el segon club d’Europa baix propietat catarí. La seua discreció està basada en l’absència de fitxatges milionaris e inversions desorbitades, més bé, el treball del K.A.S Eupen és la de formar als futurs cracs del futbol, com Ibrahima Diedhiou, un senegalès de 18 anys que ja està sent seguit molt de prop per clubs com el Chelsea.

La presència de talent africà al campionat belga no és nova, encara que la laxa legislació de la seua federació ajudà a que en l’estiu de 2012 l’Aspire Zone Foundation – amb seu a Doha i propietat de l’estat – adquirira este modest club per a convertir-lo en la punta de llança del projecte més ambiciós que s’ha creat mai al món del esport. Amb l’única obligació de contar en la seua plantilla amb vuit jugadors nascuts en territori nacional, el K.A.S reuneix a talents de punts tan dispars com Sudàfrica, Kenya o Camerun. L’arribada de capital àrab no només va evitar que l’entitat desaparegués víctima dels seus apressants deutes, sinó que s’equipararà a nivell d’instal·lacions, personal i tecnologia a l’avantguarda de la Jupiler League.

Però per a entendre esta història cal abandonar Bèlgica i situar-se a Doha, en la seu d’Aspire, una entitat creada pel Emir l’única finalitat del qual és la de formar als millors esportistes del futur. I donada la magnitud del projecte, no estem davant cap farol. Aspire, només a Àfrica, compta amb 1500 tècnics i scouts amb la missió de trobar als millors talents entre els més de 20 milions de xiquets federats al continent. És a Dakar on la fundació té la seua subseu perquè estos xavals, d’entre 11 i 14 anys, inicien la primera fase de la seua formació.

Les bondats d’Aspire no resideixen només en la recerca i en la inversió en matèria primerenca, la fundació evita que molts joves futbolistes siguen víctimes del tràfic de diamants negres, estafats per màfies i abandonats a Europa a la seua sort una vegada han pagat un viatge ple de promeses incomplides fins a veure’s en la degradació més absoluta. En Dakar, els joves reben una educació occidental de primer ordre, aprenen idiomes i es forgen un futur acadèmic com base a una possible carrera futbolística poc gratificant. Doha està reservada només per als millors.

Ibrahima Diedhiou va ser dels primers jugadors enviats a Eupen, va arribar juntament amb 14 companys formant part de la primera remesa de xics formats en Aspire. L’equip belga té la funció de culminar el procés donant-los l’experiència de la competició. Encara que este modest club soles ha participat una temporada a la primera divisió té la missió de situar-se en l’elit en un termini de quatre anys, i una vegada allà, consolidar-se entre els sis millors equips de la Jupiler League. Per a esta tasca han situat al capdavant del K.A.S a Cristoph Henkel, exdirector de l’escola del FC Köln i un dels formadors més reputats del futbol alemany, el treball del pare del deutsches wunder és triar i coordinar l’arribada de futbolistes d’Aspire i dotar al club de l’estructura necessària perquè el salt siga el més satisfactori possible, erigint-se així en la figura central d’este complex engranatge.

No només sorprèn l’alt nivell de qualitat dels jugadors, sinó també el cuidat que està fins a l’últim detall i l’excel·lent gestió en l’atenció a l’esportista en una entitat en la qual conviuen més de 15 nacionalitats diferents. A pesar d’haver quedat en la mitja taula de la segona divisió ningú dubta que l’ascens acabarà arribant. Per a això, el destí esportiu del Eupen passa per les mans del ex espanyolista Tintín Márquez – entrenador de l’equip – que juntament amb Henkel és l’encarregat d’engreixar la maquinària europea d’Aspire. Amb una plantilla que tot just arriba als 20 anys la primera temporada de l’aventura catarí al cor d’Europa deixa un pronunciat sabor a èxit si atenem a la joventut dels jugadors i als profunds canvis estructurals patits en menys de dotze mesos.

Esta inversió en esport atén a la construcció d’un rostre amable d’un país que s’està preparant per a la fi del petroli. Eupen, com la inversió al PSG o la injecció de capital al Barcelona, forma part d’esta ofensiva que té atemorits als sectors més tradicionalistes. Invertint en joves talents Aspire pretén donar l’oportunitat a milers de xiquets en els països en desenvolupament que a causa de les seues condicions de vida no podrien tindre l’oportunitat d’intentar complir els seus somnis. Per les instal·lacions del club belga ja és habitual veure tècnics de les grans lligues europees a la recerca de noves figures, el model de la fundació inevitablement la convertirà en una granja de jugadors amb talent a la disposició dels grans clubs, propera ja a poder tancar el seu primer gran traspàs mentre busca una ubicació en Sudamérica per a estendre el seu programa de formació al nou món.

El gran repte per als xics com Diedhiou està en aclimatar-se al dur hivern centre europeu. Passar de temperatures que sobrepassen els 40 graus a viure en latituds on es supera per molt el baix zero no és una tasca senzilla. Potser eixe siga el major èxit de l’experiment belga d’Aspire, haver aconseguit conjugar un equip competitiu vencent les circumstàncies i els handicaps gràcies a un nodrit equip de tècnics i responsables que s’han encarregat de satisfer fins a l’últim detall del professional. La presència de tutors i psicòlegs en l’entitat és tan elevada com el número d’entrenadors i fisioterapeutes. La cura de la personalitat dels integrants del programa Aspire està fins i tot per damunt del anhel de dotar al jove d’una carrera futbolística. Per a la fundació cuidar la persona es cuidar el negoci.

Per a Tintín Márquez i l’Eupen l’ascens es presenta com una possibilitat més que real de cara a 2014, encara que l’objectiu marcat per Aspire no contempla este fet fins a dos anys després, en 2016. Una vegada en l’elit, l’única limitació la posarà el rendiment d’uns jugadors que estan destinats a convertir-se en la referència del mercat futbolístic europeu en els pròxims anys, complint així la tasca de fons que amaga la fundació àrab: Ser el major formador de talents que s’haja conegut mai.

2 comments on “Eupen: El laboratori dels xeics

  1. Yo esto, con todos mis respetos, lo veo una barbaridad. Porque se gastan tantísima pasta en estas cosas y en chorradas, mientras su población, vive en chabolas?

    Que está muy bien que ayuden a niños africanos o de ecuador, pero luego lapidan a gays o mujeres por chorradas, y van niños descalzos andando por sus calles.

  2. Diferenciemos Arabia Saudi de Qatar… en Qatar apenas vive 1,9 millones de personas, y la inmensa mayoría son extranjeros. Hay más ejecutivos yankees forrados que ciudadanos cataries.

    El problema aquí son los trabajadores, los que llegan de India, Paquistan..etc a trabajar en la obra por 5 dolares a la semana. Las condiciones en las que viven son pésimas gracias a que el país es una monarquía absolutista donde no hay leyes de empleo, ni de seguridad laboral..etc

    Y aunque es una barbaridad, esa gente con sus 5 dolares a la semana consigue que sus familias en paquistan o India tengan casa, puedan comer y no estén viviendo en la calle.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s